Les mestres de les alumnes sols eren tres perquè moltes nines anaves a ca "ses monges". Donya Amparo era la directora. També hi havia donya Rosa i una altra mestra que alguns anys fou la teresiana algaidina Donya Magdalena Cloquell, però va estar pocs anys.
La nostra mestra era donya Joana Mora. Bona dona on n'hi hagi. Mai alçava la veu i quan havia posat la feina els parvulets es posava a fer punt. Sabia fer jerseis i bufandes de fil de llana. També brodava punt mallorquí i feia peces de ganxet amb una perícia excepcional.
La paret del fons de l'aula estava tota decorada amb escenes de Blancaneus que havia pintat el meu pare. |
| Burots |
També jugàvem amb capses de trencaclosques i altres jocs de composició.
El llenguatge oral el féiem mitjançant làmines d'escenes.
La mestra també ens contava contes en castellà i es notava que s'esforçava molt en la pronúncia i nosaltres, els alumnes, per entendre-la.
Sempre acabàvem cantant alguna cançó.
No record que passàs res excepcional durant els dos anys que vaig estar amb la mestra Joana, exepte que férem una representació en el saló parroquial, ple de gom a gom, on els petits representàrem l'escena de Maginet Pelacañas del locutor José Maria Tarrasa.
Jo feia el personatge de Maginet i pel que sembla l'obreta fou tot un èxit!
"- El siguiente! Maginet Pelacañas!
- Presente!
- Dígame usted la tabla del 7
- 7x1 es 7; 7x2, 14,...; 7x7, 7x7; 7x 7 (?).
- Sí Maginet, diga: 7x7...
- Verà usted, señor profesor! La letra no la recuerdo pero la música si: 7x7 nanananana, nanananananananana,...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada