 |
| Andreu Trobat |
El poble és relativament pla, amb un rost que puja lleugerament de "sa Tanqueta" fins a la sortida cap a Llucmajor. Per això, era habitual circular en bicicleta. De petit no en vaig tenir de bicicleta, [vehicle que a Algaida le deien "sa màquina" o "sa màquina de colcar"], sinó que utilitzava la del meu germà gran que era d'una talla mitjancera. En Tòfol, a partir dels deu anys va anar a estudiar a Palma i jo tenia la seva "bici" a disposició i, quan volia, que solia esser "quasi sempre", cavalgava amb bicicleta.
A
partir del set o vuit anys, cada dia, després de l’escola, podia
recórrer el poble per a jugar o anar o fer petites compres per ca nostra. Al mateix temps coneixia nova gent: els sabaters, la carnicera, la fornera, la botiguera,... Aleshores encara no estava molt implantat el s.m.d. i mesuraven la farina amb unçes, la carn amb lliures o terces, la roba a pams,... Tres unçes eren aproximadament 100 grams. També compràvem almuds de caragols o un porc que pesava catorze arroves,...Ja no diguem en les mesures de superfície com quarterada, etc. (Vegeu mesures antigues).
Tornant a la "màquina", també els diumenges i dies de festa, o durant les vacances, eren bons moments per a fer excursions en bicicleta.
Un
personatge molt conegut d’aquella època era n’Andreu Trobat, ciclista de primera
categoria. Aleshores, ja retirat, tenia un taller de bicicletes a la cantonada que
està ben enfront la casa de la vila. Allà anàvem a arreglar les
“màquines”, especialment quan foradàvem el pneumàtic.
El
record alt i prim i sempre envoltat de joves amb qui comentava les
seves proeses com a corredor. Per cert tenia un nebot un poquet major
que jo al qual els nins li dèiem en Joan “Corredor”.No sé si era bon corredor però tenia molt bona punteria tirant pedres: "on posava l'ull, posava el mac".
En Trobat a Internet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada