Ell no sabia contar però amb una ullada sabia que si tenia tot el ramat reunit, i si en faltava alguna, sabia quina ovella era.
Va posar llaços de caça a la caverna propera al lloc on pasturaven les ovelles. Era un llaç dels grossos, per a caçar llops, perquè d'ells sospitava.
Però no va oblidar-se d'encomar-se al déu Anú.
"- Oh Anú! - exclamà - Si fas que el lladre caigui a la trampa, t'oferiré el vadell més bonic i gras de ca nostra."
Encara no havia acabat de fer aquesta oferta, quan de la caverna va sorgir un corpulent i ferotge lleó.
El pastor es va amagar tot mort de por, i va continuar l'oració:
"- Quina poca sabiduria és la meva, pobre mortal! Oh Anú! Per a trobar el lladre de la meva ovella et vaig oferir el millor vadell que tenc; ara t'oferesc el millor dels meus bous si em lleves el lleó de davant."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada