Febus
(Déu del Sol) i Bòrees (Déu del Vent del Nord) van veure un viatger
que s'havia armat bé contra el mal temps. Era a l'entrada de la tardor,
quan són més necessàries les precaucions; tan aviat plou com fa sol i la
brillant cinta d'Iris avisa els perspicaços que en aquesta estació no
està de més la capa. El nostre home, doncs, esperava les pluges, i es va
proveir d'un capot fort i gruixut.
"Ha cregut aquest, va dir Bòrees,
que ho ha previst tot: però no ha pensat que si començ a bufar
se n'anirà al diable la seva supèrbia capa. Serà una cosa divertida veure
les seves dificultats. Voleu que ho comprovem?".Posem messions sense gastar tanta saliva! - contestà Febus
-, a veure qui dels dos arrenca més aviat aquest abric de les espatlles
del satisfet genet. Comenceu vós: us permet fer que enfosqueu els
meus raigs de Sol.
No va haver d'insistir més, perquè Bòrees, en l'acte,
s'inflà com un globus, i fent un estrèpit de mil diables, va xiular, va
bramar, va bufar i va produir tal huracà que per tot arreu succeïren
enderrocaments de cases i barques que se n'anaren a norris: tot només
per una capa!
El genet va posar tot el seu afany a evitar que el vent
fes presa en ell. I això el va salvar. Bòrees va perdre el temps: com
més s'esforçava, millor es defensava el combatent cavaller, aguantant
amb el capot. Quan el bufador va donar per perduda la partida, Febus
va dissipar els núvols, va acariciar i va fer entrar en calor al
caminant, que a la poca estona, suant de calor, es despullà del ja
molest abric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada