Màquina de "moviment continu" |
A les vetlades, quan vivíem a Algaida, reunits vora del foc, la gent contava històries passades feia anys de les quals recordaven una part dels fets. Entre aquestes contarelles, de tan en tan, sorgia el nom d’un personatge singular i pintoresc que anomenaven “es capellà de ses idees”. Al llarg del relat esbrinaré i entendreu el perquè de tot això.
Després he sabut que
també li deien “es capellà màquina” o “es capellà de s’aigo” però el seu nom era Rafel Oliver Mudoy (1810-1877) i vivia al carrer de la Victòria, núm. 5.
Casa on vivia "es capellà de ses idees" |
Els fets que contaven es remuntaven
al temps dels seus repadrins i segurament es perdien detalls importants, però el
fet principal és que aquest capellà s’havia fet famós com a inventor.
Record que allò que és
posava més de relleu era que en el soterrani de ca seva hi tenia multitud d’aparells
i màquines amb les que experimentava per descobrir el “moviment continu”, es a
dir, una màquina que es mogués per si mateixa a partir d’un impuls però sense energia
exterior (“perpetuum mobile”). Aquesta ha estat una curolla de l’home des de l’antiguitat
clàssica que va intentar sense èxit Leonardo da Vinci i que es va recobrar, en plenitud,
després dels grans descobriments de la física i química, durant i després de la
Il·lustració (S.XVIII).
El fet és que la gent afirmava que
el capellà estava tan capficat en aquesta comesa que abandonava les seves
obligacions litúrgiques. Tan és així que fou denunciat per oficiar la missa en
un quart d’hora per a tornar ben aviat a les seves experimentacions.
Però no el pogueren pillar per aquesta causa ja que fou cridat pel bisbe i davant seu va dir una missa en desset minuts, completa i sense deixar-se mot. Quedà absolt de culpa. Cal afegir que el bisbe d’aleshores era Miquel Salvà i Munar (Algaida, 1792-1873). Però això no sé li anava a favor o en contra.
Però no el pogueren pillar per aquesta causa ja que fou cridat pel bisbe i davant seu va dir una missa en desset minuts, completa i sense deixar-se mot. Quedà absolt de culpa. Cal afegir que el bisbe d’aleshores era Miquel Salvà i Munar (Algaida, 1792-1873). Però això no sé li anava a favor o en contra.
Qui era aquest capellà
i que inventava o que feia, ho contarem a un proper capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada