ES CAPELLÀ DE SES IDEES (i II)

El capellà Rafel Oliver Mudoy (1810-1877), "es capellà de ses idees" d’Algaida,  era inventor i polemista. 
Fou beneficiat i sotscabiscol de la Seu de Mallorca.

Escrivia a revistes polemistes i fins i tot sembla que en va dirigir una amb aquest carácter.

D'entre les seves publicacions destaca "Discurs interessant  per ses mares, per ses filles i per tots es joves i vells que van de casar (1860)" que fou retirat perquè segons el bisbe contenia expressions injurioses, malsonats i ofensives. Altres publicacions seves foren "Misèries humanes (1860-1862)", "Desafio general de molins de vents, de bombes i de sínies contra els aficionats a fer sa moneia i sa rata (1868), "Discursos moral-filosòfics per combatre els errors polítics que perverteixen sa societat i l'arrastren a sa confusió infernal (1869)", "Un agredolç no esmussa ni embafa (1877)". També el vinculen a l'edició i direcció del periòdic quinzenal "El liberal desengañado (1872)" .

Però per allò que es coneix més és per la seva inventiva. Era fill d’un moliner del poble i potser per aquest motiu estava interessat en els molins, els seus mecanismes de moviment i el seu rendiment. D’aquí també, segurament, li va venir la curolla d’estudiar i construir mecanismes que aconseguissin el “moviment continu”. A ca seva va recollir i fabricar o modificar multitud de màquines que pretenien aquesta finalitat.

En relació als molins va dirigir la seva investigació en dues direccions: aconseguir un molí per treure aigua amb una bomba que l’impulsàs a l’exterior i amb la incorporació d’una coa als molins que facilitessin el seu funcionament de cara al vent.

Quant a la primera qüestió, va modificar anteriors projectes i va aconseguir patentar, amb l’autorització de les autoritat estatals, un molí de treure aigua. Pel que sembla, no obstant tenir registrada la propietat de l’invent, li prengueren la idea.
En aquell temps tot això era molt important per la tasca que es feia en el prat de Sant Jordi de dessecació de l’albufera o zona humida (fet entre l'any 1845 i 1849),  i poder-la convertir en zona hortícola.

L’enginyer holandès Bouvy ja esta estava treballant sobre el terreny a Sant Jordi.

Però una cosa si que va aconseguir amb èxit: afegir la coa en forma de fletxa als molins de manera que s’evitàs haver-lo de moure manualment mitjançant el timó de mà. 

Ara veis que no és gens estrany que l'anomenassin com a "es capellà de ses idees", "es capellà màquina" i "es capellà de s'aigo".  

Un article interessant sobre els molins d'aigua a Mallorca