Anava un vell muntat en el seu ase, quan va veure un prat verd i flòrid; amollà l'ase a l'herbassar i l'animal es va refregar sobre la fresca herba, fregant-se el cos, potejant i bramant als seus amples.
En això, ve l'enemic.
- Fugim! - diu el vell.
- Per què? – respon l'ase – que em posaran doble càrrega?
- No! - contestà el vell, partint per fugir del perill.
- Doncs el mateix em fa ser d'un que dels altres. Marxau i deixau-me. Nosaltres els ases no tenim més que un enemic i és el nostre amo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada