El problema era que l'onso encara era viu però el matarien en un no res.
"Quin Onso aquell! Era el rei dels onsos", segons ells. "La seva pell faria ric al mercader perquè era tan bona que ni l'aigua ni el gèlid fred de l'hivern més cru la traspassarien. No un abric, si no dos en podria fer un sastre amb aquella pell."
Convenceren el mercader, fixaren preu i acordaren que en dos dies li durien la pell.
Fet el tracte, partiren cap al bosc a caçar l'onso. Ben aviat el veren venir cap a ells al trot i amb males intencions. Ni un llamp caigut al seu costat els haguera causat més efecte.
"Es rescindeix el contracte. Res de l'acordat té validesa. Decidit per unanimitat".
Un, s'enfila pel tronc del primer arbre que troba i l'altre, que havia sentit dir que els onsos no ataquen els cossos immòbils, es llança a terra i es fa el mort.
L'Onso s'acosta al cos i l'ensuma de cap a peus.
"Déu ser mort?". - pensa l'animal.
Mira el bergant que hi ha sobre l'altre i pensa:
"Aquest se salva de miracle"
Torna a observar el que està ajagut i pensa: "Ni respira ni es mou i per l'olor que fa deu ser mort i més que mort".
Fet això, l'Onso es retira al fons del bosc.
Des de cap d'una estona, el bergant de l'arbre baixa i s'acosta a l'amic que jeu a terra per temor que l'Onso no torni.
- "Però que t'ha dit l'Onso quan t'espolsava les orelles?"
- "M'ha dit que per vendre la pell d'un onso, primer s'ha de matar l'onso".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada