2.1.17

PRIMERS RECORDS

Els meus primers records són d'Algaida. Allà estava destinat el meu pare com a mestre d'escola i vàrem anar a viure-hi.

L'autor, de petit
Record la casa llogada en el carrer de Sa Quarterada, sense número, més o manco enfront de ca madò Corrona [els mals noms tenen femení], padrina del que seria un del més amics del poble: en Felip Corró [tenia el malnom algaidí per part de mare perquè el seu pare era taujà], que en realitat nomia Felip Noguera Capellà. Vivia en el carrer del Sol però sovint visitava la seva padrina i ens férem amics. Com que teníem la mateixa edat, anàrem alguns anys amb els mateixos mestres. Primer, a pàrvuls amb dona Joana Mora i després amb don Santiago Monforte. Quan tenia deu anys jo me'n vaig anar a viure a cals meus padrins de Palma per estudiar batxillerat a l'Institut, però durant les vacances, especialment d'estiu ens tornàrem a veure. Uns anys després, quan el meu pare era mestre de Santa Eugènia em vaig tornar a trobar l'amic Felip Corró. Resulta que tenia l'altra padrina que era taujana i ell passava l'estiu a ca seva, ben prop de l'escola i de l'església. Que bé ens ho passàrem aquells estius a Santa Eugènia! Però aquesta és una altra història.
PLÀNOL DE CA NOSTRA

Podria contar algunes històries d'aquesta època però les reduiré a dues.
La primera és que un diumenge quan tornàrem de Palma ens trobàrem sense la clau per entrar a la casa. El meu pare després d'alguns intents fallits va decidir amollar-me pel finestró de la païssa amb instruccions d'obrir els galfons de la porta i poder entrar. La seva teoria és que si el cap entra per un forat, també entra tot el cos. El finestró tenia unes reixes de ferro i l'únic que tenia un capet que passava pel forat dels barrerons era joc. Potser la meva mare escaïnés un poc però el meu pare em va amollar pel forat, vaig entrar a la casa i vaig aconseguir l'objectiu.
COM UN INFANT ROMÀ

La segona va ocórrer quan tenia quatre anyets. Hauria de començar a l'escola de pàrvuls en el mes de setembre i el meu pare va idear una estratègia per no haver-me de dur en braços. Va fer construir al fuster un carretonet adaptat a la meva talla i unes guarnicions, al selleter, adaptades al ca que teníem a casa.
Va fer algunes proves i quan va començar l'escola em va posar dins el carretó i cametes amigues cap a costura. En arribar-hi desjunyia el ca que se'n tornava a casa. El carro quedava aparcat a l'escola. Al migdia, el canet tornava a estar al costat de carro. El junyia i tornàvem a casa, llests de feines. Després de dinar, la mateixa operació. Això va durar els dos cursos de pàrvuls perquè l'any que vaig començar a les "escoles de nins" ja vaig haver de fer el camí a peu però l'avantatge fou que ens havíem canviat a les "cases barates" que va oferir gratuïtament l'ajuntament als mestres i ens n'anàrem a viure al carrer Lletra A (actual Joan Alcover), molt més prop de l'escola graduada on anava.

Sobre com era l'escola de pàrvuls, vos explicaré alguns detalls i no m'hauria d'oblidar la festa que férem al teatre parroquial.

Cap comentari: