Capítol segon.- Qui vol comprar mel...!
Les cent lliures que li va pagar el senyor a n'en Papa Roí pel fogó meravellós bastaren per poder menjar una bona temporada però a ca seva eren molts i menjaven com a llimes, així que va arribar el dia que tornaren quedar amb el rebost tan net que hi sortiren teranyines.
Les cent lliures que li va pagar el senyor a n'en Papa Roí pel fogó meravellós bastaren per poder menjar una bona temporada però a ca seva eren molts i menjaven com a llimes, així que va arribar el dia que tornaren quedar amb el rebost tan net que hi sortiren teranyines.
- Quina
la puc fer per obtenir unes lliures i comprar queviures – pensava en Papa Roí.
I va engirgolar aquesta maniobra.
- Res,
ja ho sé! Ompliré un parell d’alfàbies de merda dels animals del corral i per
damunt hi posaré un poc de mel i ho vendré tot com a preu mel
i així en treuré més bons beneficis.
Dit i fet! Agafa
les alfàbies, les omple de merda i damunt hi posa tres dits de mel. Col·loca
les beaces a la somera. Carrega les alfàbies a les beaces i cap a la casa del
senyor s’ha dit.
Quan ja era prop
comença a cantar “qui vol comprar mel i merda!” “qui vol comprar mel i merda!
Així fins que va arribar sota les finestres de la cuina de la casa. Allà va
aturar la somera i repetí “qui vol comprar mel i merda! Però la paraula merda
la deia tan fluixet que quasi no se sentia i les criades sentien “qui vol
compar mel ... ! Qui vol comprar mel...! I ho digueren a la senyora les va dir
que comprassin totes les alfabietes.
Les criades per ordre de la senyora
sortiren a la carrera i així ho feren; compraren totes les alfabietes al
polissó d'en Papa Roí. En haver fet la barrina, cametes amigues cap a comprar
queviures per a la seva gent.
Ja podeu imaginar
quin desastre va ser la compra de la mel a cal senyor. En obrir-ne una per
tastar la mel, després de dues cullerades sortí l’olor de merda de davall i va
escampar-se per tota la cuina. La cuinera i les ajudantes començaren a pegar crits
fins que va comparèixer el senyor.
Fa fer callar a tothom, va demanar el perquè de l'aldarull i quan va entendre
allò que havia passat, va exclamar:
- Aquest
dimoni d’home que ha venut la mel era en Papa Roí. Ja la m’ha tornada fer! Ara mateix vaig a ca
seva i sabrà qui som jo!
Es va vestir per cavalgar, va agafar l’espasa, va muntar al cavall i va partir cap a la casa d’en Papa
Roí...
(La rondalla continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada