25.1.17

EL PREMI DE LA FIRA DEL RAM

Quan la Fira del Ram estava on ara és la plaça del Tub i voltants, els infants ho teníem més fàcil que ara per anar-hi i gaudir de les diferents atraccions que any rere any venien a fer-nos feliços als palmesans.
Era un temps en què els infants fumàvem d'amagat o amb consentiment dels pares a les festes i noces i, en aquests casos, sovint ens permetien fumar puros i beure vi o licor. Així no era estrany que acabàssim la festa marejats i dormint la mona.
A mi em va passar en algunes ocasions una cosa semblant i el cas que ara contaré n'és un exemple.
Els tres amics de la barriada anàvem sovint al cinema junts i mentre durava la Fira del Ram ens hi podien trobar sempre que teníem temps lliure.



Aquell diumenge horabaixa, després de la sessió obligada de cinema a la sala Capitol, anàrem al Ram. 

Muntàrem en algunes de les atraccions que més ens agradaven i amb les poques monedes que ens quedaven, apostàrem a una rifa, amb tanta sort que vàrem treure una ampolla de licor.
Ja era hora de retirar-nos i pel camí decidírem que si l'ampolla era dels tres, els tres l'havíem de tastar. Ens asseguérem a un dels alts graons de les portasses dels "Vins Reus" del carrer Rei Sanç, just davant can Pepet i allà férem la gran vega.
Un glopet jo, un glopet tu i un glopet per ell. En Jaumet, en Pepet i jo mateix poguérem veure el cul de l'ampolla. Aprovats de matemàtiques en el tema del repatiment proporcional. Amb això ens va servir que en Jaumet estudiava comerç.

Ens sentírem feliços per uninstant però fou l'alegia del conill perquè els efectes foren quasi immediats. L'esperit del rom ens va pujar al cap, ens baixà a les cames i ens dugué un bon mareig.
La gran sort és que eren a dues passes de les nostres cases. En Pepet el més sortat, tenia ca seva enfront. En Jaumet hauria d'atrevessar el carrer Arxiduc i jo hauria d'arribar a l'altre carrer i voltar cantó. Ens acomiadàrem desatjant-nos sort i ventura.
Les nostres mares no s'ho podien creure i en parlaren un temps fins que una altra malifeta va fer que oblidassin aquesta.
Segurament aquell vespre els tres vàrem somiar amb els angelets.

Cap comentari: