Hisop era l'únic a qui li semblaven malament aquells desgavells i va explicar la història següent:
“Fa molts i molts anys , el Sol va pensar en casar-se.
Quan ho saberen,
les granotes es posaren molt tristes i
en la seva lamentació, deien:
- Què
serà de nosaltres si té fills? Ara no hi ha més que un Sol i amb prou feines
podem aguantar-lo; però quan en tengui i n’hi hagi mitja dotzena de Sols,
quedaran secs els mars i moriran tots els que en ell habiten.
- Adéu
jonqueres i pantans! Tant reduïda serà la nostra espècie que aviat la veurem
reclosa a les aigües de la Llacuna Estígia.”
 |
| El pas de la llacuna Estigia |
Hisop acabà amb
aquesta reflexió: “Em sembla que aquestes granotes no eren granotes que discorreguessin bé.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada