 |
| Algaida, paisatge nevat |
Feia tant de fred
que les mares feren gorros pels fills o bufandes amb un costat cosit que feia
de gorra i abric.
A l’escola d’Algaida
l’estufa era el principal punt s’atenció i alguns alumnes duien un “maridet” de
ferro amb anses ple de caliu per tenir els peus calents.
El dia 23 de
febrer va esser molt fred i durant la nit va fer una gelada que va cremar els
arbres fruiters del poble.
El dia 24 de
febrer fou la gran nevada. Tot el poble estava blanc. Les classes a l’escola es
suspengueren i fou allò que avui diríem una emergència general.
Els carrers buits
de transit i de gent, amb un pam o més de neu.
 |
| El nostre carrer, nevat |
A mitjan matí la
gent començà a sortir a veure que havia passat i a comentar-ho amb els veïnats.
Els infants, ben
abrigats, sortírem a jugar, i en primer
lloc tots vàrem fer un ninot de neu amb
capell i bufanda. Més prest o més tard ens ajuntarem i ens tirarem bolles neu
pel cap. Mai havia succeït un esdeveniment com aquell i mai tornaria succeir.
Tots guardam un
record esborrable d’aquella nevada de 1956, ara farà 60 anys. A la memòria col·lectiva ha quedat per sempre com "L'ANY DE SA NEU".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada