Quan ja no érem tan petits però seguíem jugant a jocs de baralles i "a guerres", tot suposat que per influència de les pel·lícules de "cowboys" o de guerra, cercàvem la màxima realitat possible al nostres escenaris.
Ens fabricàvem ballestes, pistoles i escopetes amb goma de cautxú que disparava ganxets de cortina. També hi havia alguns fusters que en fabricaven d'aquetes armes de joc.
I podeu creu i pensar que no en compràvem de ganxets sinó que els agafàvem de les cortines de les les cases que donaven al carrer. Amb unes alicatetes obríem un ganxet i en en duien un carregament de projectils. A vegades entrenament sobre una diana però sovint eren lluites entre pandilles de diferents carrers o barris. Sempre hi havia algunes baixes, encara que procuràvem apuntar a les cames.
Un altre entreteniment era fabricar pólvora i una vegada feta podíem confeccionar bombetes petites o més grosses que explotaven per impacte.
Les substàncies necessàries eren fàcils de trobar: sofre que venien a les drogueries, carbó de ca nostra i clorat de potasa que venien a les farmàcies. Això ben picat i mesclat en les degudes proporcions feia una pólvora molt efectiva. Si volíem fer bombetes féiem un paquet amb paper d'estrassa o amb paper més fi si el que volíem eren bombetes més petites.
Una altra experiment eren les bombes de "carburo", fàcil d'obtenir a la drogueria. Tot l'invent consistia en posar uns troços de carburo dins un pot de "La Lechera", tancar-lo bé manco per un foradet pel qual aficàvem l'aigua i tapàvem el forader. Posàvem el pot a un forat en terra o a una paret i a l'nstant tot explosionava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada