La festa de sant Honorat és el dia 16 de gener.
Ja manca poc per la festa i Algaida ho celebrarà amb un ofici major acompanyat del ball que acostumen fer els "cossiers".
[Ja sabeu que els "cossiers" sols ballen dues vegades en l'any: el dia de sant Honorat i el dia de sant Jaume]
Va pocs anys vaig assistir a l'ofici del dia d'aquesta festivitat i que, a més, coincidia en que la parròquia estrenava el retaule de l'altar major que s'havia restaurat recentment. L'obra havia quedat perfecte i fou el marc idoni per a un sermó insòlit.
El prevere Jaume Serra va presidit l'ofici i va fer un sermó de matrícula.
En la meva llarga experiència d'assistència a oficis amb sermó de gala mai havia vist que els assistents aplaudissin com es va fer en aquest cas al final del sermó.
El prevere, en primer lloc, va lloar el nou retaule que havia guanyat en lluminositat i hermosura d'aquell que coneixia quan va ésser capellà en el poble.
Però ben aviat va derivar el discurs, amb molta diplomàcia, cap a aspectes més actuals.
Va afirmar que "no hem de tenir por"; que hem de ser cautelosos però sense por a dir les coses clares.
Amb aquest cas es referia a la cultura de Mallorca i la llengua que tenim, que són el nostre principal patrimoni i únic: "Què un poble que perd cultura, llengua i costums, deixa d'ésser poble".
Jo que no havia posat molta atenció al sermó fins aquell instant, quan el nivell de la paraula va pujat el to, vaig notar que va arribat un moment que l'aire es podia tallar pel silenci que es va prodiuir en el temple. Va ocórrer, que el mateix que em va passar a mi, degué passar als demés assistents a l'acte.
En cap cas el prevere va citar noms de ningú, ni va dir res que no fos respetuós però va parlar fi i clar.
Mai no havia sentit un sermó com aquest.
Enhorabona per l'exemple que vàreu donar, Mn. Jaume Serra.
No tendrem por!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada