MOTORISTA ALS DEU ANYS

De petit el primer vehicle que vaig tenir va esser un carretet estirat per un ca que em duia a escola i em tornava a casa. Aquest va esser un invent del meu pare pe no haver-me de portar en braços quan tenia quatre anys. El ca ben aviat va aprendre el camí de ca nostra que, aleshores, estava en el carrer de la Sa Quarterada, que comença a la Creu d'en Vicó, i l'escola. Quan sortia de classe ja el trobava davall d'un pi i tornàvem a casa.
Després, quan vaig passar a primària vaig tenir una bicicleta. Bé, en realitat era del meu germà, però ben aviat va anar a Palma a estudiat a l'Institut i jo la vaig usar tot l'hivern. Els al·lots sovint fèiem carreres donant voltes a la plaça fins que el "rural Manotes" ens amenaçava.
El meu pare, després de circular molts d'anys en bicicleta es va comprar un "motorino" marca Galgo de 49 cc. 

JO AMB EL GALGO 49 CC

Un dia va fer unes carreres contra en Nofre Oliver "Reus" que tenia un taller de motos en el cantó del carrer B. Pou i el de s'Aigua, quasi a la plaça principal i que corria amb un "Mosquito 49 cc". 
 

MOSQUITO 49 CC

La prova consistia a anar i tornar des del taller, seguint per "sa Tanqueta", agafar la carretera de Palma fins a l'Hostal "Las Cañas" o "Canyís" just a dalt de "ses costes de Xorrigo", que aleshores era d'en Mateu Pericàs "Palanca". Per cert en "Palanca" es va fer construir un vehicle de fusta, pintat de vermell ciresa que movia un motor Villiers de 250 cc.  Era tot un espectacle veure'l fardar de cotxe.
Quin va esser el resultat de la carrera? Idò va guanyar el "Mosquito", però un ocellet ens va dir que a mitjan camí alguna bona persona el va ajudar amb una moto de més cubicatge.
Un temps després, ja a les darreries de l'estada a Algaida, quan jo devia tenir prop de 10 anys, el meu pare havia canviat el motorino per una moto Villof de 125 cc.

Un dia que devia estar de bon humor em va dir "vols fer una volta amb la moto?".
Dit i fet! Agaf la moto i arranc cap als "Quatre Vents". D'allà cap al Pont de Cabrera. Pas el pont i en el creuer que segueix cap a Pina o torna a Algaida - per on va succeir el triple assassinat de Ca'n Campet -, vaig agafar la volta en direcció a Algaida amb massa velocitat i sort que el revolt tenia una paret de pedres. Amb la inclinació vaig poder fer que les rodes de la moto girassin per la paret com aquelles motos de les atraccions de la fira on els motoristes donen voltes a un cilindre per les parets gràcies a la força centrífuga. Aquest principi de la física – jo aleshores no sabia física - em va salvar.

EFECTE DE LA FORÇA CENTRÍFUGA

La moto va tornar a la carretera recta i vaig seguir cap a la Tanqueta. D'allà, cap a la plaça i quan vaig arribar al carrer del Pare Bartomeu Pou vaig girar cap a ca nostra que en aquell temps estava en carrer A (actual Joan Alcover).
Quan vaig arribar, el meu pare em demanà com havia anat.
- Com una seda! – vaig respondre.
Mai havia contat que vaig estar a punt d'obrir-me el cap fins avui.