Els records són estranys perquè van i venen i uns te'n duen uns altres i així pots anar lligant tota una vida, juntant els troços. Dic això perquè alguna de les anteriors històries em va fer venir al cap un fet que va canviar el futur, d'almenys un dels protagonistes.
Qualque vaegada ja us he explicar que madò "Corrona", la padrina d'Algaida del meu amic Feip Noguera "Corró" vivia ben enfront de ca nostra en el carrer de sa Quarterada.
A vegades, quan en Felip era a ca la seva padrina perquè els seus pares que eren mercaders no el podien tenir a ca seva, els amics anàvem a jugar amb ell perquè era i és molt sociable i bon company.
Érem almanco quatre o cinc els amics que jugàvem en el corral de madò "Corrona" quan sentírem insults, crits i aiiii! aiiii!. Anàrem cap on sentíem el renou i trobàrem dos dels amics, en AM i en MM, que pegaven cops amb una rabassa de llenya. Els vàrem separar i tant greu era la cosa que els vàrem haver de portar al metge.
El cas va trascendir i els pares d'ambdós amics decidíren enviar-los interns a cas Frares.
Cas Frares era una forma d'anomenar "el seminari de la Porciuncula" de s'Arenal. Per que sé hi havia un parent d'una família que era franciscà i ho va arreglar.
Així que els dos companys feren el boliquet i partiren cap a cals frares i no els vérem fins a la vacances d'estiu.
Un d'ells, MM, ja no hi va tornar perquè va convèncer als seus pares que no li agradava, que s'enyorava i que estava penedit de tot el que havia passat.
L'altre, AM, va continuar a la Porciúncula on es va fer frare i a més va aprendre música.
Anys després va deixar el convent i es va dedicar a fer de mestre de música a algunes escoles privades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada