 |
| Sarcòfag de Tutmosi amb la figura d'un moix |
Els moixos duen 9.000 anys fent companyia a l'ésser humà. Quan els homrd sortiren de les coves, els moixos ja estaven amb ells. Des de llavors, els moixos han estat immortalitzats en nombroses obres d'art: pintats en frescs, esculpits en pedra, tallats en fusta, fosos en plata i recoberts d'or, i lloats amb paraules en la literatura.
 |
| 'Exèquies d'un moix egipci’, oli de John R. Weguelin, 1886 |
A Egipte, fa uns 5.000 anys, el moix era considerat una criatura de la dualitat. Amb el seu cap de lleó i ulls de lluna, ja constituïa en si mateix una deïtat dual, un animal l'aspecte del qual es corresponia amb els cicles lunars d'ordre i caos, harmonia i discòrdia. Hi havia aquí un elegant animal els ulls del qual eren una lluna en miniatura, i el sentit de la qual de l'equilibri era suprem i diví.
 |
| Cap de moix amb arracades d'or |
En la cultura europea els moixos eren també importants en les antigues tradicions de les societats tribals que rendien culte a la Terra. Molt abans de l'aparició de la Inquisició espanyola al segle XIV, el culte als moixos va florir a França, Alemanya i les illes britàniques.
Mil anys després de la mort de Cleòpatra, les dones del Rhin es reunien en boscos secrets i pregaven als gats que els concedissin fertilitat, amor i sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada