Missatges dins les bales dels foners...
Algunes de les
bales perforades incloïen missatges escrits destinats a burlar-se de l'enemic:
“El costum
d'escriure missatges sobre els projectils es remunta com a mínim a l'època
Bíblica, i continua vigent encara a dia d'avui entre israelians,
jordans, nord-americans i alguns altres.
La pràctica es va
convertir en alguna cosa comuna a escala industrial per als antics grecs i
romans, que fabricaven en motlles projectils de plom per a fones amb missatges
burletes en relleu com ‘ai!’, ‘Troba un
bon lloc’, i ‘Allà va un caramelet!’.
Els antics grecs
i romans produïen quantitats massives de projectils de plom per a fones, en
ocasions utilitzant motlles i altres vegades simplement enfonsant un dit en la
sorra i abocant plom fos en el forat. Els missatges que els antics romans
escrivien en els projectils de les seves fones anaven des del nom del comandant
de la unitat dels foners, o del conjunt de les seves tropes, a missatges
invocant a un déu, desitjant algun mal als seus enemics o insultant-los.
Aquests
projectils llançats per mitjà d'una fona arribaven més lluny que una fletxa i
ocasionaven danys devastadors, encara que imperceptibles, a aquells enemics als
quals copejaven, segons antigues fonts. El plom és un molt bon material per a
projectils, ja que per la seva alta densitat fins i tot petits projectils de
plom són prou pesats com per ser efectius, sent difícils de veure i d'esquivar
per la seva petita grandària.”
Quan els romans
van atacar Escòcia, les fones eren emprades principalment per unitats especials
de tropes auxiliars (“auxilia”), reclutades per combatre al costat de les
legions romanes. En èpoques antigues,
les illes Balears, eren famoses
per dotar a l'exèrcit cartaginès, primer, i romà, després, dels seus millors foners.
Aquestes tropes
formaven part de l'exèrcit de Julio César quan aquest va envair sense èxit Gran
Bretanya en els anys 55 a. C. i 54 a. C.
La missió d'un
foner no era fàcil, però la seva estratègia resultava molt efectiva. Els
projectils de 50 grams podien llançar-se almenys fins a una distància de 200
metres i aconseguir velocitats de 160 km/h. Aquestes dades impliquen que una
bala romana llançada per una fona contenia solament una mica menys d'energia
cinètica que un tret realitzat per una Magnum 44.
El jaciment
arqueològic on s’ha fet la troballa es troba a poques milles de distància de la
línia de fortificacions romanes i el Mur d'Adrià. L'atac dels romans potser va
ser part de la campanya militar de Antoní Pio, successor d'Adrià. La guerra
contra les tribus escoceses es va perllongar durant 20 anys, fins al 158 d. C.,
quan els romans van renunciar als seus plans de conquistar aquestes terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada