L'ENGINY DELS FONERS

L'arma secreta de Roma per infondre terror en els seus enemics: bales de plom de fa 1.800 anys

Els arqueòlegs han desenterrat a Escòcia un conjunt de bales romanes de plom, projectils per a fones que varen ser utilitzats pels romans en les seves guerres contra els seus ‘bàrbars’ enemics del nord de Gran Bretanya. S'ha descobert que aquestes bales produïen un so sibilant en esser llançades i travessar l'aire, so que es creu que servia als romans  per infondre terror als seus enemics fa 1.800 anys. 

Les bales pesen aproximadament una unça (30 grams), i presenten una perforació d'uns 5 mil·límetres de diàmetre. Els investigadors creuen que aquest orifici estava expressament dissenyat per dotar a aquestes vertiginoses bales d'un agut so sibilant en el seu vol, convertint-les d'aquesta manera en el que els historiadors han donat a cridar un “arma terrorífica”.

No es tracta simplement d'unes bales silencioses però mortals volant cap a l'enemic; aquestes, produirien a més un agut soroll que hauria mantingut als defensors amb el cap ajupit. A tot exèrcit li agrada gaudir d'algun avantatge sobre els seus oponents, de manera que aquesta era un enginyós avantatge obtingut en modificar els projectils per a fones.

Aproximadament el vint per cent dels projectils de plom per a fones descoberts a Escòcia presentaven una perforació. Eren també més petites que les bales habituals, per la qual cosa els investigadors dedueixen que els foners probablement fossin capaços de llançar diverses d'elles d'una sola vegada. La grandària de les bales possibilitava llançar-les en grups de tres o quatre, de manera que els foners  aconseguien provocar així un efecte de ràfega. Els investigadors creuen que s'empraven per “escometre a l'enemic a curta distància”.

Els projectils de fones són una troballa molt comuna en les excavacions relacionades amb batalles de l'exèrcit romà a Europa. Els més grans tenen una forma similar a una llimona i pesen fins a 2 unces (60 grams). Les bales més petites recorden un aglà.