 |
| HERODOT |
En el món antic, la historiografia no era una ciència com en l'actualitat
sinó un gènere literari, escrit en prosa, que tenia com a finalitat esbrinar i
narrar els fets reals succeïts en el passat. L'historiador antic no analitzava
científicament el passat sinó que el narrava.
Heròdot d'Halicarnàs (ca. 490-ca. 425 a.C.) va ser considerat, pel
propi Ciceró, com "el pare de la
història", perquè va ser el primer que va escriure una història general, d'àmbit
supranacional. A més, va forjar el terme història (historie) per
referir-se ala seus treballs i, en concret, a aquells que tractaven sobre els
esdeveniments del passat. La seva obra, titulada Història, consisteix en una investigació de les causes i el
desenvolupament de les Guerres Mèdiques entre grecs i perses, des del passat
llunyà al pròxim, abraçant tot el món conegut.
 |
| TUCÍDIDES |
Uns anys més tard
Tucídides (~460/455 a.C.- 399/396 a.C) per primera vegada va centrar-se
a narrar un fet contemporani: en la seva Història
de la guerra del Peloponnès, va esforçar-se per esbrinar, d'una manera
nova, completament racional, les causes i els efectes de la guerra entre els
atenesos i els espartans, en la qual ell mateix havia participat. L'historiador
atenès va anar més enllà que Heròdot
i va diferenciar entre les causes immediates i les més profundes o, dit d'una
altra manera, entre les causes i els pretextos, i va tenir una aspiració més
ambiciosa: establir les lleis universals del processos històrics. Tanmateix,
igual que Heròdot, per a Tucídides, i després per a tota la
historiografia antiga posterior, els esdeveniments militars i polítics
destacaran com a tema principal de la historiografia.
|
Tucídides no va poder acabar la seva obra i narrar fins
al final de la guerra.
 |
| XENOFONT |
Els últims anys del conflicte es coneixen per Xenofont,
que a les Hel·lèniques va continuar narrant la història allà on la va
deixar Tucídides (de dels fets del
410 fins al 360 a.C.) però sense el rigor històric del seu antecessor. Xenofont, que també era un
aristòcrata atenès (430-354 a.C.), va ser deixeble de Sòcrates, a la figura
del qual es va aproximar amb la Defensa de Sòcrates i
els Records de Sòcrates.
Era partidari de l'oligarquia, tal com es veu en la República dels lacedemonis, una de les fonts d'informació
sobre el règim espartà, que hi apareix exalçat, i en la Ciropèdia, sobre l'educació del rei persa Cir i l'Estat
ideal. L'Anàbasi relata
l'expedició de Cir i el retorn de deu mil mercenaris grecs. El conjunt de la
seva obra és molt variada: va escriure tractats filosòfics, polítics,
econòmics, històrics i també llibres sobre els seus records.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada