LES CABRETES
Després de l’ensarronada
del fobiolet meravellós el senyor va prendre els atapins cap a can Papa Roí però
no el va trobar.
El bergant se n’havia anar a la vorera del mar amb el
ramat de cabres i les havia posades sobre les roques, excepte una que va banyar
d’aigua del mar i la va deixar al seu costat. Les cabres de dalt la roca reflectien
la seva imatge dins el mar just on estava en Papa Roí.
La seva dona li
digué al senyor que el seu homo era a la vorera del mar a caçar cabretes.
El senyor sorprès
per la resposta no va dir res i se’n va anar cap a la vorera del mar a pillar
en Papa Roí.
Efectivament allà
el me va trobar ben interessat en la caça de cabres amb uns rampins. Ja en
tenia una devora seu, acabada de treure de 'aigua.
El senyor l'escometé:
-
I ara
què es pot saber que fas, Papa Roí?
-
Res!
Que vull agafar les cabretes que hi ha dins el fons del mar, però no es deixen atrapar
fàcilment – contestà el bergant de Papa Roí.
El senyor va
mirar dins el mar i va veure tres cabretes que feien goig i li vengué l’avarícia:
-
I si les captur ja jo, que seran meves?
-
Si
senyor! Això és a “qui aferra, pilla” – va contestar en Papa Roí.
-
Idò
farem això: tu em fermes una pedra al peus per fonar-me i una altra pel pit per
estirar-me quan agafi la cabreta. Quan n’hagi treta una ho repetirem fins que
les ajunti totes.
-
I jo que en trauré de tot això - li va demanar en Papa Roí.
-
Què
et perdonaré les malifetes que m’has fet fins ara. Les cabretes seran ben
meves.
I així ho feren.
El Papa Roí va subjectar una pedra ben grossa als peus del senyor i va fermar
una corda per les aixelles del senyor.
El senyor es va
llançar a l’aigua i en Papa Roí va amollar la corda.
El senyor amb la
pedra fermada als peus ben aviar va fer el bategot, va perdre la respiració i
va morir ofegat.
En Papa Roí va
recollir el ramat de cabres i se’n tornà cap a ca seva on va explicar el fet a
la seva dona.
N’hi ha que diuen
que tots dos i els fills i filles que tenien anaren a viure a cal senyor on,
sense amo, hi regnava l’anarquia.
I això és el
final de la rondalla d’en Papa Roí que ens contava la nostra padrina. Si us ha
agradat, menjau-la-vos frita o menjau-la-vos torrada: i si no us agradat
tirau-la dalt la teulada.
Per llegir els capítol anteriors:
CAPÍTOL 1.- EL FOGÓ
CAPÍTOL 2.- LA MEL
CAPÍTOL 3.- EL FOBIOL
Per llegir els capítol anteriors:
CAPÍTOL 1.- EL FOGÓ
CAPÍTOL 2.- LA MEL
CAPÍTOL 3.- EL FOBIOL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada