5.2.17

LA RONDALLLA D'EN PAPA ROÍ (i IV)



LES CABRETES



Després de l’ensarronada del fobiolet meravellós el senyor va prendre els atapins cap a can Papa Roí però no el va trobar.

El bergant se n’havia anar a la vorera del mar amb el ramat de cabres i les havia posades sobre les roques, excepte una que va banyar d’aigua del mar i la va deixar al seu costat. Les cabres de dalt la roca reflectien la seva imatge dins el mar just on estava en Papa Roí.

La seva dona li digué al senyor que el seu homo era a la vorera del mar a caçar cabretes.

El senyor sorprès per la resposta no va dir res i se’n va anar cap a la vorera del mar a pillar en Papa Roí.

Efectivament allà el me va trobar ben interessat en la caça de cabres amb uns rampins. Ja en tenia una devora seu, acabada de treure de 'aigua.

El senyor l'escometé:

-          I ara què es pot saber que fas, Papa Roí?

-          Res! Que vull agafar les cabretes que hi ha dins el fons del mar, però no es deixen atrapar fàcilment – contestà el bergant de Papa Roí.

El senyor va mirar dins el mar i va veure tres cabretes que feien goig i li vengué l’avarícia:

-          I si les captur ja jo, que seran meves?

-          Si senyor! Això és a “qui aferra, pilla” – va contestar en Papa Roí.

-          Idò farem això: tu em fermes una pedra al peus per fonar-me i una altra pel pit per estirar-me quan agafi la cabreta. Quan n’hagi treta una ho repetirem fins que les ajunti  totes.

-           I jo que en trauré de tot això -  li va demanar en Papa Roí.

-          Què et perdonaré les malifetes que m’has fet fins ara. Les cabretes seran ben meves.

I així ho feren. El Papa Roí va subjectar una pedra ben grossa als peus del senyor i va fermar una corda per les aixelles del senyor.

El senyor es va llançar a l’aigua i en Papa Roí va amollar la corda.

El senyor amb la pedra fermada als peus ben aviar va fer el bategot, va perdre la respiració i va morir ofegat.

En Papa Roí va recollir el ramat de cabres i se’n tornà cap a ca seva on va explicar el fet a la seva dona.

N’hi ha que diuen que tots dos i els fills i filles que tenien anaren a viure a cal senyor on, sense amo, hi regnava l’anarquia.

I això és el final de la rondalla d’en Papa Roí que ens contava la nostra padrina. Si us ha agradat, menjau-la-vos frita o menjau-la-vos torrada: i si no us agradat tirau-la dalt la teulada. 

Per llegir els capítol anteriors:
CAPÍTOL 1.- EL FOGÓ 
CAPÍTOL 2.- LA MEL 
CAPÍTOL 3.- EL FOBIOL
 

Cap comentari: