Les cases d'aquella zona estaven més baixes que el sementer d'ametlers i sembrat de blat que partint d'allà mirava cap al sud. De ca nostra, per anar cap al carrer que és Antoni Maura havíem de passar per un caminoi fet sobre el sembrat, ja que no hi havia cap més carrer.
Però els infants, a vegades, jugàvem per aquell sembrat. Agafàfem plantes o flors i féiem joguines o instruments musicals segons l'època de l'any.
Si era l'estiu agafàfem el pinyol d'albarcoc i ens féiem un xiulet:
Si era la primavera podíem fer "caramelles" amb el troquet d'un cereal: blat, ordi o civada.
També instruments amb una canya: castenyeta o "tururut"...
I ara em direu a que ve tot això amb els "ruscs" del fotògraf?
Idò ve que un dia que jugàvem per aquest sementer en Miquelet Mudoy i jo, ens acostàrem al corral de can Balaguer i una abeia em va pegar unan picada a la cama.
En Miquel, potser més experimentat que jo en va dir:
- Fes un clot en terra i fes-hi un poc de pis. Amb la terra i el "pis" fes una pasteta i la te poses damunt la picada i el mal se n'anirà.
Jo vaig creure allò que em deia el meu amic i miraculosament la vermallura de la picada i el mal en poc temps desaparegueren.
Al mateix temps ens allunyàrem de les abelles i seguírem els nostres jocs. I pel que sembla el meu germà gran ens vigilava i va veure que jo havia tirat una pedreta a una "caiera".
Al mateix temps ens allunyàrem de les abelles i seguírem els nostres jocs. I pel que sembla el meu germà gran ens vigilava i va veure que jo havia tirat una pedreta a una "caiera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada