LES CAMPANES D'ALGAIDA

Entre els records dels anys que vaig viure a Algaida tenc present el del campanar, les campanes i el rellotge de la parròquia que dirigien la nostra vida.
Per una banda les campanades del rellotge. L'inici de la feina, l'hora de les menjades, el final del dia. 
Cada matí a la mateixa hora, els camins s'omplien de carros que partien cap a foravila per fer el jornal. A la finca estaven fins que el rellotge amb les campanades assenyalava el moment de tornar al poble i altra vegada es veia una taringa de carros que venien pels principals camins: el camí de s'estació, el camí de Palma i el camí de Llucmajor. Era tot un expectacle veure la diversitat de carros, bísties i objectes que passaven per davant nostre. Els infants comentàvem els detalls i els noms dels animals i de les persones. Era un aprenentatge molt actiu que no es trobava a cap llibre.
Les campanes amb els seus tocs també tenien una funció social.

Tots sabíem els principals tocs:
- Toc de perill:  les dues campanes repicant fort i ràpid. No record que mai que així.
- Toca de mort o difunts: les dues campanes amb un tocar acompassat i lent. Al final, segons el nombre de tocs sabíem si era home o dona: dos tocs era home i tres tocs era dona. Si era un petit tocava la campana més petita: "tirindinga", li deiem.
- Toc de missa: el toc de campana amb què s'anunciava que cada missa. Era el toc més repetit.
- Toc d'avemaria: els sons amb què les campanes, assenyalant el migdia, indicaven que era l'hora de "l'àngelus" s'aturava la feina per resar l'Ave Maria. 
Alguns dels meus amics que eren escolanets a vegades em deixaven anar amb ells a dalt del campanar i els ajudava a tocar les campanes.  Feina excitant sobretot en dies de festa que les campanes voltejaven i voltejaven sense parar. Dos escolanets penjats de cada corda (i jo). Les campanes en el sostre de dalt on hi havia la cúpula amb finestrals i nosaltres en l'habitacle de baix en el sostre del qual tres forats permetien que les cordes penjassin fins a la nostra alçada. 
Després anàvem a jugar per aquells espais grandiosos que hi ha sobre la nau principal amb voltes que semblen uns tobogans. 
Eren moments de jocs diferents dels de sempre que ens permetien sortir de la rutina.