L'ESPASA DEL REI ARTÚS (II)

La Pedra de Londres on diuen que va estar l'espasa del rei Artús actualment ha estat traslladada al proper Museu de Londres. Es tracta d'un bloc de pedra calcària les dimensions aproximades de la qual són 53 x 43 x 30 centímetres, desprès del que hauria estat en el passat un element sens dubte de major grandària. El museu ha confirmat que la pedra podria molt bé ser d'origen romà, la qual cosa la faria prou antiga com per haver estat en el cementiri de la catedral en l'època en la qual suposadament va viure el rei Artús.

Anglos i Sajones
La sorprenent idea d'una espasa incrustada en una enclusa col·locada sobre una pedra podria explicar-se per una antiga mala traducció, o per una confusió a l'hora d'interpretar les paraules. Arturo hauria combatut amb èxit als invasors anglosaxons, al principi dues tribus separades —anglos i sajones— procedents del nord d'Alemanya. La paraula llatina per a roca o gran fragment de pedra és saxum, un terme que sona de forma molt similar a “sajón”. Aquest fet, juntament amb la similitud del nom “anglos” (en anglès angle ) amb la paraula “anvil” (enclusa en anglès), podria explicar l'origen d'aquesta estranya imatge. Si la llegenda sostenia que Artús “va treure l'espasa” — en altres paraules, “va entrar en combat” — de angle i saxum (“anglos i sajones”), és possible que en algun moment durant l'agitació que va seguir al col·lapse de l'Imperi romà al segle V i la consegüent absència de documents escrits, les tradicions orals es tornessin en alguna cosa confuses. Per a l'època de Robert de Boron, el relat d'Artús arrabassant la iniciativa a anglos i sajones podria molt bé haver-se transformat ja en la història del mític rei extraient l'espasa de poder d'una enclusa col·locada sobre una pedra.  

Excálibur és una altra espasa completament diferent. En els relats artúrics medievals, Merlín porta a Artús a un llac on aquest rep la prodigiosa espasa de mans d'una nimfa d'aigua coneguda com la Dama del Llac.
I quan el rei finalment jeu moribund en el camp de batalla, Excálibur és llançada a una llacuna encantada on la Dama del Llac l'empunya per tot seguit arrossegar-la amb si fins al fons sota les aigües. Aquesta llegenda probablement va tenir el seu origen en l'antiga pràctica cèltica de llançar valuoses pertinences, com per exemple espases, a llacunes i llacs sagrats com a ofrenes a la deessa de l'aigua. Els arqueòlegs han descobert nombrosos objectes d'aquest tipus: per exemple, del jaç del llac dessecat de Llyn Cerrig Bach situat a la illa de Anglesey, en el nord de Gal·les. Els experts creuen que les espases dels guerrers eren llançades a aquestes aigües sagrades en els funerals per garantir a l'esperit una travessia segura al més enllà.

Una espasa històrica
Potser l'error més habitual de Hollywood a l'hora de mostrar-nos l'espasa d'Artús, sigui Excálibur o qualsevol altra, com per exemple la que estava clavada en la pedra, és el de presentar-nos-la com una llarga espasa medieval, del tipus anomenat habitualment per error “espasa ampla”. Cap a l'any 500, l'època en la qual la llegenda situa la història d'Arturo, les espases eren en general molt més curtes, amb una guarnició molt menys prominent, com per exemple la spatha, espasa habitual de la cavalleria romana de llavors.