El tema del rei Arturo arrencant l'espasa de la pedra a fi de demostrar-se a si mateix que és digne de ser rei d'Anglaterra potser sigui la més tergiversada de totes les llegendes artúriques.
Per començar, en la història original l'espasa està incrustada en una enclusa que descansa sobre una pedra, no en la pròpia pedra. I l'espasa en qüestió no és Excàlibur, com es creu habitualment, sinó un arma completament diferent. L'escenari habitual per a aquest esdeveniment en les pel·lícules de Hollywood és algun lloc de la campiña o el més profund d'un espès bosc. No obstant això, en els romanços artúrics compostos en l'època medieval aquest episodi té lloc en el mateix cor de Londres. La versió més antiga de la història de l'espasa i la pedra va ser escrita pel poeta Robert de Boron cap a l'any 1200. De Boron afirmava haver-se basat en un relat molt més antic de l'Edat Fosca medieval. Segons aquest autor, el succés hauria tingut lloc en el cementiri de “la major església de Londres.”
Des de l'època romana, la major i més important església de la capital britànica ha estat la catedral de Sant Pablo. Encara que Sant Pablo ha passat per nombrosos períodes de reconstrucció que han culminat a l'edifici que podem veure a dia d'avui, erigit a la fi del segle XVII. La seva localització està documentada com a seu del bisbat de Londres des de l'època en què els romans encara dominaven Gran Bretanya, al segle IV d. C. En esser les catedrals tradicionalment seus dels bisbats, ha de ser cert que hi havia una catedral en aquest lloc, estigués o no originalment dedicada a Sant Pau, en l'època en la qual suposadament va viure Arturo: entorn de l'any 500.
 |
| La pedra a Londres |
Sorprenentment, en l'època medieval hi havia realment una antiga pedra associada a una espasa de poder en el camposanto de Sant Pablo. Els documents supervivents, datats en una època tan antiga com fa onze segles, es refereixen a l'espasa com un element de gran importància cerimonial que marcava el lloc tradicional en el qual s'aprovaven les lleis i s'anunciaven pregons. Després de l'any 1189, quan Henry Fitz-Ailwin es va convertir en el primer alcalde de Londres, la cerimònia d'inauguració va requerir expressament que el nou titular del càrrec copegés la pedra amb la seva espasa per validar el seu dret a governar la ciutat. No sabem fins a quina època es remunta la tradició que vinculava la pedra a una espasa d'autoritat, però certament ja era coneguda quan Robert de Boron va escriure el seu llibre.
 |
| La pedra estaca oculta darrera d'una reixa (Londres) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada