(Vinaròs,
19-VI- 1915 – Múrcia, 29-III-2006)
Encara que havia anunciat que donava per acabats els comentaris sobre l'institut Ramon Llull de Palma, estic segur que em queden moltes coses en el tinter i una d'elles és el record d'un professor ben sigular que vaig tenir a quint de batxillerat: Manuel Vilaplana Persiva. Era catedràtic de Francès i fou director el curs 1964/65. Anava molt ben vestit i es maquillava i perfumava. Ho sé perquè es notava molt.
L'abril de 1960 va ser nomenat catedràtic de
Francés de l’Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca.El vaig tenir de l'assignatura Literatura Francesa. Cada dia en assenyalava el trocets que havíem d'aprendre de memòria per a l'exàmen, perquè no entrava tot. Corregia de manera molt especial, fent nota mitjana entre la nota que treies i la nota anterior. Al respecte vaig tenir un sopec gros.
Al final del primer trimestre va posar un examen i uns quants ens asseguérem a la darrera fila per a copiar dels apunts. Ell ans va aplegar i ens va posar un zero. Això representava un suspés segur. Però vaig reacionar de manera positiva de la manera següent: a més de tenir en compte el apunts del llibre vaig llegir a la biblioteca de Cort, la majoria dels llibres de la literatura francesa... al final vaig aprovar amb un 6.
Chanson de Roland, Ronsard, Chateaubriant (Atala), F. Villon (Le Testament), Rabelais (Gragantua...), Molière (Le Turtuffe), A. Gide... Els sabia tots de "corrido".
Després fou Inspector en
Cap del Districte Universitari de Múrcia des del 2 de desembre de 1964.
També fou Professor de la Universitat de
Múrcia. Autor de “Influencia popular en el léxico numismático”.
(Alacant, 1977, 24 pp.) i de “Historia del Real de a Ocho”, del servei
de publicacions de la referida Universitat, de 1997, molt conegut entre els
numismàtics. L’11 d’agost de 1973 havia publicat al setmanari “Vinaroz”
l’article “El Duque de Vendôme”, aclarint algunes circumstàncies de la
repentina mort de l’ínclit oncle del rei Felip Vé. a Vinaròs. Va morir a Múrcia
als 90 anys.
Fa molts anys, un dia que viatjava en avió es va seure al meu costat. Quan vaig sentir l'oloreta de perfum el vaig reconèixer. Parlàrem de l'Institut i em va dir que anava a Guinea a un tribunal d'oposicions. Ens acomiadàrem ben amicalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada