1.3.17

RECORDANT EL PRIMER CURS

Ja us he contat que després de l'examen d'ingrés, vaig tornar a Palma per realitzar el primer curs a l'Institut Ramon Llull. 
Són molts els records d'aquells moments que tenc atapaïts en el cervell i em costa separar per ordenar-los i fer-los comprensibles a l'amic lector. Aleshores tenia deu anys i convergien moltes novetats bones i dolentes i el meu principal interès, com podeu suposar, no era l'estudi.
La primera impressió de l'institut i de la nova classe no fou massa bona. Era l'aula 14, que actualment és l'aula magna. Més de cent alumnes asseguts set hores diàries a un banc tal com feien els galeots que estaven dia i nit "amarrats a la duresa del banc".

La taula del professor estava enfora sobre una alta tarima. Els nostres bancs tenien una ala de fusta d'uns vint centímetres per posar el llibre o el quadern. Els demés estris a l'esquena o en terra. Evidentment una postura incòmoda i poc higiènica. I així durant tot un curs escolar.
Els alumnes estàvem col·locats per ordre alfabètic, crec que vuit per bandada que dona lloc a cent-dotze.... aproximadament els que estàvem a l'aula. Quedava lliure la primera fila de bancs.
Alós, Bagur, Balaguer .... Campins, Carbonell, Carrió.... (no record tota la interminable llista però si que record la majoria dels alumnes).
Els llibres nous de trinca comprats a can Fondevila. I pobret del que dugués els llibres del seu germà o veinat, perquè algun professor podia agafar una enrabiada i que tot acabàs malament. La qüéstió era que tenien un tant per llibre venut a la llibreria i els volien nous. Era igual si després no s'utilitzaven durant el curs.
Una de les trifulques fou amb el catedràtic de Llengua i Literatura, senyor Juan García Fallos. Un alumne duia un llibre forrat i el va agafar, va arrabassar el forro i el va ventar.
El catedràtic de Ciències Naturals, senyor Maximino San Miguel (a. Ganster), tot un personatge que mereix un comentari extens sobre la seva personalitat, feia comprar un llibre i també una guia de classificació. Estampava el seu segell (Catedrático de Ciencias Naturales - Maximino San Miguel) a la primera pàgina del llibres perquè l'any proper tots fossin verges (sense estampació). Una vergonya. 
El catedràtic de Geografia i Història era don José Carlos Guitart i editava i feia comprar els seus llibres fets amb un paper d'estrassa que eren infumables.
El professor de religió era don Joan Capó que ens pareixia talment un cardenal. Exigent i dogmàtic.
El catedràtic de Fisica i Química era don José Casares Roldán, que parlava un andalús molt accentuat. Com podeu suposar no enteníem res. 
No seguesc per no avorrir-vos.
En realitat enteníem poques coses. Era un sistema de selecció natural on sols es salvaven els millors i amb el que la majoria caien com a mosques. Per sort jo aquest curs ho vaig aprovar tot però vaig quedar ben tocat.  

Llegiu: Recordant el segon curs



Cap comentari: