Un dia va venir a ca nostra en Toni, revisor del “camión”
de Sant Jordi, per parlar en secret al nostre pare.
Li contà que necessitava que l’acompanyàs al
cementeri per a fer un desencantament. Li havien assegurat que una persona
enemiga havia preparat un encanteri per fer mal a la seva dona i que ningú el volia acompanyar
per por. El nostre pare no en tenia de
por als encanteris ni als fantasmes i va sortir amb ell.
Aquí he de fer un incís per insistir que a
Sant Jordi en els anys 50 encara creien en bruixes, encanteris, mal-bocins i
llunaris... Cosa que no ens adonaràrem que passàs tant a Algaida.
El nostre pare després ens va explicar que
damunt la tomba de la família del revisor varen trobar una capseta amb un
aucell mort i que duia en el bec el nom del revisor. Aquest no va voler-ho
tocar però el meu pare va agafar l’aucell li va treure la paperina, la va
cremar i va desfer l’encanteri. De l’aucell i la capseta no record que en va
fer.
A la nit ho va contar a Son Eixut i això fou
motiu de conversa en la qual madò Juliana va explicar que coneixia molts d’encanteris
però que cap era amb un aucell sinó amb un calàpet. Concretament va explicar
amb detalls que si poses una paperina amb els nom dels interessats i cuses la
boca de calàpet amb fils fets amb els cabells trunyellats dels dos, mai cap
dels dos podrà parlar malament de l’altre ni descobrir els seus secrets fins que no acabi l'encanteri...
Que en sabia de coses madò Juliana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada