El personatge més interessant de Sant Jordi en
el temps que estiguérem allà, li deien “Es Soldadet”. Era prim i petit, tot
nervi i molt “pinxo”. Sempre anava ben vestit i amb capell. Feia mol poca
feina. Comprava i venia antiguitats, però sense cap “stress”. En canvi la seva
dona i les seves tres filles (Maria, Bel i Teresa) feien de “sastresses”, fent i arreglant roba, planxant,... Es Soldadet vivia com un senyor.
Ben aviat es va fer amic del nostre pare i es
veien sovint i fins i tot alguna vegada va venir a ca nostra.
No record exactament com va esser, però un dia es va presentar amb un
guitarra andalusa que el nostre pare li va comprar. Però no va acabar aquí la
cosa sinó que ens va ensenyar, especialment al meu germà Tòfol, els primers
acords.
Després, en Tòfol va anar un temps a classes
de guitarra amb el guitarrista Juanito Coll. Jo darrera ell vaig també vaig aprendre
els principals acords i encara sé tocar guitarra
d’acompanyament.
La guitarra sempre ha estat l’instrument
nostre preferit, gràcies a “Es Soldadet” de Sant Jordi. I aquesta guitarra que conserva el meu germà,
és la més apreciada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada