L'EMBARÀS DESITJAT (I)

EL VIATJE A PARÍS

[Me la  va contar BVA, desaparegut fa anys, i segons ell és pura realitat]

-          Idò Joan, què em sents? Madò Catalina de s’Argentaria ha comanat un infant! – va dir madò Bàrbara.

-         I ara que em dius? – li va respondre l’amo en Joan de Tiraset - I aquesta dona, que no té quasi seixanta anys?

-          Cinquanta-tres, en té, però la dona no hi podia consentir en això de no tenir al·lots i, escoltant els consells d’un matrimoni de Llubí, han seguit les mateixes passes i ara ella ja està de tres mesos.

-         Escoltem Bàrbara! – digué l’amo en Joan – no vagis de coverbos que tenc molta feina. Si no tenim infants és perquè Déu no ho vol i res més.

-          Però Joan, aquests no han fet cap bruixeria ni tampoc s’han deixat passar “sa mà” per damunt – aclarí la dona molt amablement.

-         Idò, com ho han fet? – digué l’amo - Com ha estat això?

-         L’amo en Gabriel de s’Argentaria deia que servia i madò Catalina, la seva dona, també deia que a ella no li mancava res, però no tenien fills. – respongué madò Bàrbara - Un dia es toparen amb una coneguda de Llubí, i parlant de l’assumpte decidiren fer allò que havien de fer...

-         Si no em parles més clar, Bàrbara, no res entenc.

-         Idò escolta bé! – aclarí madò Bàrbara - Varen anar a Paris a veure un metge que li diuen Docteur Bonmaison o una cosa així, i aquest els va dir: “Madame et Monsieur, pas de médicaments, que l'amour naturel...” – i aquí madò Bàrbara va aprofitar per demostrar que sabia francès.

-         I això que vol dir, Bàrbara ? Ja saps que jo no sé “franxute”!

-         Però és així com ho contà madò Catalina. – clarificà la dona - Vol dir que “res de medecines” i "que havien d’estar més temps junts en el llit”. Què res d’injeccions ni pastilles, sinó tot natural.

-         Ja m’agradaria això a mi – digué l’amo en Joan -. Ara pens que els degué costar molt aquest viatge! Però si ella ha comanat, els dobbers poc importen.

-         Pel que dius, sembla que no et desagradaria anar-hi a Paris.

-         A París? Creuràs que aquesta ha estat la il·lusió de la meva vida.

-         Idò Joan, si vols que demà anem a veure’ls? De Tiraset a s’Argentaria no és gaire lluny i amb les dues mules en poc temps hi arribarem.

Al dia següent, horabaixando, madò Bàrbara i l’amo en Joan feren enganxar els muls a la galera, i amb el sen Bernat, el majoral i el seu fill en Ramonet, partiren pel camí de Tiraset cap a s’Argentaria, aquest lloc d’Inca que està vora la via del tren entre “s’Enllaç” (d’abans) i l’estació de Llubí i confronta amb Son Mas, Cas Metge Nigorra i Can Demés. 

(Continuarà)