30.4.17

MADÒ "CASETES" I L'ENAMORADA

Una història de "mal bocí"



«Amb les metles...
venen carros carregats
i xalestes collidores
que es tornaran peladores
quant els sacs seran buidats...»

Mª Antònia Salvà. Poesies.

Ja us he explicat algunes de les bruixeries que em contava madò Juliana de Son Eixut de Sant Jordi i avui us narraré aquesta nova contarella que em va contar i que té un interès especial per la intriga novel·lesca que conté. En un moment donat de la segona part que no és aquesta, té un contingut força ferest que pot ferir la sensibilitat del lector: "qui avisa no és traïdor".
Per altra banda, també vull explicar que per primera vegada surt un personatge que tendrà continuïtat quan parli de Santa Eugènia, ja que Madò Casetes o "Sa Madoneta", que era considerada "bruixa", vivia en aquest encantador poble del pla de Mallorca.
La història la contà na Coloma
, protagonista de la narració, a madò Juliana,  en primera persona:
«En Joan estava gelós de mi i quan em veia parlar amb un altre jove, s'enfadava molt. A jo em passava el mateix, quan el veia divertir-se i fer broma amb les collidores. Aleshores vivia a les cases de So n'Oliver de Sant Jordi on el meu pare era l'amitger, i ajudava a ma mare dur la casa i també de fer el menjar quan venien les collidores d'ametles, a l'estiu. La majoria de "collidores" eren al·lotes joves llucmajoreres i tenien fama de ser molt maques i enamoradisses. Mentre durava la collita s'instal·laven a unes cases adossades al casal principal, on vivien els senyors.
En Joan, el meu enamorat, era jornaler de la possessió i durant el temps de collita venia a les vetlades i sempre feia cas a l'al·lota més maca i eixerida del grup. Aleshores es convertia en el seu déu: Joanet per aquí! Joanet per allà! Cada estiu, el punyeter en festejava una de nova i ella venga mirar-se i remirar-se. De ràbia, quan jo els veia, em posava molt malsofrida i emmalaltida de tristor.
Un dia ho vaig contar a madò Magdalena "Casetes" que venia alguna vegada a So n'Oliver a cercar un tipus de flor que ella deia que només es feia en aquest redol."



- Això és ben senzill d'arreglar, Colometa – va dir madò Magdalena – Hi ha remei! Dóna-l'hi "cosa!" i ja veuràs com el tombaràs cap a tu!
Jo que no entenia exactament allò que proposava fer, fent-me la "bamba" li vaig demanar:
- Quina "cosa" he de fer? – jo pensava que m'havia d'entregar a l'estimat i per jo mateixa, em deia que arribar en això... de cap manera. Mal em matessin!
- Però si no has de fer res mal fet, Colometa! – va explicar madò "Casetes" – Quan puguis i d'amagat, li poses un poquet de saliva teva dins el seu plat i ho remenes ben remenat i ja veuràs com la cosa canvia ben aviat!...»


[Continuarà...]