LES MAÇOLES I "LOLITA"

Record, abans que algú m’ho retregui, que vaig afirmar que a Sant Jordi havia fet més amigues que amics i, en tot i que això és així, també vaig fer alguns bons amics com els Ramis de l’estanc, que eren bastants de germans: en Guillem que era el major i després na Maria (Montserrat), en Miquel, en Toni i en Sebastianet. Potser no en aquest ordre.

Na Maria ajudava la seva mare a despatxar tabac , segells i paper de l’Estat.

Els nins estudiaven, uns a Palma i els altres a l’escola amb mon pare.

Sobretot durant les vacances, quan ens quedàvem a Sant Jordi, jugàvem molt plegats i vaig fer bones miques.

Amb qui vaig fer més amistat fou amb en Miquel que tenia la meva edat. Era l’escolà major de la parròquia i a vegades jugàvem per dins l’edifici eclesial, sobretot pel campanar. Al respecte, record que durant el dijous i el divendres sant col·locàvem unes carraques o maçoles (1) (“troco-troc-troco-trac) que feien un renou de fusta redolant en lloc del so brillant (“ding-dong-ding-dang” ) de les campanes de bronze.

La padrina dels amics Ramis vivia a una planta baixa just davant el portal lateral de la parròquia. Era una casa amb amples finestres de guillotina que, a l’estiu, quan hi anàvem a jugar, estaven ben obertes.  Amb els amics Ramis hi passàvem bons moments a ca la padrina: disfresses, música amb un “pick-up” traga-discs per una ranura. A Guillem li agradava bastant la música moderna i tenia bastants dics. A més d’això record que tenia un “hula-hoop” que es posava a la cintura i es feia rodar enlaire sense que caigués, al compàs de la música rítmica feta aposta o cançons amb titme de salsa. Jo no vaig aprendre aquest joc.

Al marge d’això, també record que en Guillem em va deixar la novel·la “Lolita” de Vladimir Nabokov, que feia poc s’havia publicat i que circulava un poc en la clandestinitat.  La novel·la, com podeu suposar em va agradar molt. En feren una pel·lícula que no perd qualitat, amb James Mason, com a Humbert Humbert, protagonista masculí, Shelley Winters,  com a mare de Lolita, i Sue Lyon, com a Dolores o Lolita. 

També record molt bé que el “pater famílias”de l’estanc, que era un home alt i prim i treballava d’escrivent a l’escorxador de Palma, quan arribava a casa tant el matí com l’horabaixa es bevia un tassonet de vi d’un glop fent el renou característic de xuclar: hhhfff..! 
(1)  [Maçoles; instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant]