CAP A SANTA EUGÈNIA

Santa Eugènia vista del cel

Al final de l'estiu de 1959 partírem cap a Santa Eugènia perquè el meu pare va fer una permuta de la seva plaça de Sant Jordi amb aquesta de Santa Eugènia amb el mestre Antoni Ques que vivia a "sa Casablanca" i li interessava estar més prop de ca seva. El nostre pare va accedir a fer el canvi.
En el nou destí es va trobar amb una escola unitària però sense edifici escolar. L'aula estava ubicada a una casa particular del carrer des Sol, prop de l'Església.

L'escola de nins, primer pis de la casa que fa xaflan

El nom del poble ve del Repartiment quan la contrada, que era un rafal moro anomenat BeniBazani  habitat per membres de la tribu Zenata, va correspondre al cavaller Bernat de Santa Eugènia.
Aleshores el poble era ben petit. Entrant per la carretera de Santa Maria et trobaves amb un carrer inclinat que du el nom de bisbe Sastre. Si seguies un poc, et trobaven amb la cruïlla de l'Aljub. Aquí hi havia diverses possibilitats: 1. Seguir el mateix carrer que condueix a la sortida cap a Algaida i Sineu. 2. A l'esquerre, camí de S'Estació des Tren (aleshores hi havia tren), que també duia a Ses Alqueries. 3. Just a continuació hi havia una ferreria on també ferraven les bísties. 4. Aferrat a aquest edifici hi havia el carrer des Puget, on just a la primera volta, a la dreta, tenguérem la nostra casa. Es Puget era una zona molt habitada i s'hi trobava la casa on vivia la mestra de les nines que, aleshores, era donya Antònia Callejas, una bona dona i millor mestra, que havia estat sancionada amb pèrdua de la seva plaça d'Alaró per decisió de la Junta Depuradora: 
« CALLEJAS FRÍGOLA, ANTONIA: Maestra de Alaró. El 29 de julio de 1938 se decidió proponer como sanción el traslado e inhabilitación para cargos directivos. (Motiu: esser simpatitzant d'Azaña que avui té un carrer a Palma).» 
Si seguies el carrer des Puget, fent una curva que baixava, tornaves al carrer de s'Aljub, (camí d'Algaida).

S'aljub

5. A la dreta hi havia el carrer Major i a les primeres casa de l'esquerre, Ca'n Topa, que era botiga, cafè i barberia. Seguint el carrer que arribava fins a la plaça de l'Ajuntament, més o manco a meitat a l'esquerre hi havia el carrer des Sol, on, aleshores, hi havia l'escola de nins, el Cine de Can Perico (Centre Parroquial) i Cas Capità (Cafè). Aquí hi havia un creuer que a l'esquerre baixava cap al carrer de s'Aljub / carrer Josep Balaguer (on ara hi ha l'escola) i seguia amb el carrer de l'Església. Però a dreta, on hi havia l'edifici parroquial també es trobava el carrer de sa Costa que donava a sa plaça de s'Ajuntament. 6. Si seguies el carrer de l'Església, podies agafar el carrer de Ca ses Monges i allà on acabava, s'unia amb el camí a Ses Olleries.

Cal dir que en tros de carretera que venia de la de Sencelles, a la dreta hi ha el camí a Ses Coves, un llogaret de quatre cases que pertany a Santa Eugènia.
D'amics, personatges i anècdotes en parlarem en una altra ocasió.