ELS MEUS AMICS (I)

EN PERE JOAN ROSSELLÓ CALLEJAS
(In Memoriam) 

 

Carrer on vivíem, en es Puget

Quina alegria és tenir amics quan ets un adolescent i et vas fent home. Jo vaig tenir aquesta sort.

La primera sorpresa positiva que vaig tenir a Santa Eugènia fou saber que el fill de la mestra de les nines era un company meu d'institut: en Pere Joan Rosselló Callejas.  Vivien un poc més amunt que ca nostra en el mateix carrer des Puget. La seva germana Aina Maria era un poc més major però sovint estava amb nosaltres i, actualment, quan dissortadament molts familiars ja han desaparegut, seguim l'amistat. Aina Maria Rosselló ha estat catedràtica de Llatí a l'institut Joan Alcover de Palma fins que s'ha jubilat i aquests darrers anys, quan sovint ens trobàvem, la conversa més repetida era sobre si ens jubilàvem aviat o no. Ella manifestava dubtes. Ara viu a Palma, a la mateixa casa on vivia amb els seus pares, el padrí alaroner i el seu germà, el meu amic Pere Joan. Com m'agrada trobar-la pel carrer dels Oms o sant Miquel i fer la xerradeta.

Ja he explicat que la seva mare, Antònia Callejas, era la mestra de les nines del poble. El seu pare, Ramon Rosselló, alaroner, va esser mestre de Santa Eugènia molts d'anys, potser fins que fou destinat a Palma i el meu pare el va substituir. Ell també va sofrir la pena de trasllat per la Junta Depuradora: «ROSSELLÓ ROSSELLÓ, RAMON: Maestro de Valldemossa. El 30 de noviembre de 1937 se aprobó remitirle el pliego de cargos. El 23 de diciembre de 1937, por unanimidad, se acordó la sanción de traslado e inhabilitación para cargos directivos».

En Pere Joan, el meu amic, va morir ja fa alguns anys. Quina llàstima!

Amb ell, en Pere Joan, vaig coincidir els dos primers cursos a l'institut Ramon Llull. Després em dugueren a Sant Jordi i vaig deixar l'institut. Ell es veu que va desbaratar-se en els estudis de batxillerat i el posaren a l'escola de Mestria Industrial que, aleshores, estava en el carrer Pere Martell. Va estudiar electrònica i va arribar a ser un gran expert en muntatge de televisors.

Escola de Mestria Industrial, ahir i avui

Quan ho havia tornat a estudiar a Palma i ja havíem reiniciat l'amistat a Santa Eugènia un dia que ens trobàrem, em va dir:
- Pere, perquè no vens un dia a classe a Mestria Industrial?
- Això no pot ser? – li vaig contestar – No em deixaran entrar.
- Si que entraràs! – va respondre – tu pensa un nom i ja veuràs!

Vaig fer-li cas i vaig pensar un nom fals per si un cas: Joan Reinés Roig.

- Ja el tenc – li vaig dir al meu amic.
- Idò demà mateix, que no tens classe - el dijous només tenia classe durant el matí - pots venir a classe a Mestria.

A les tres i mitja estava a la porta de l'Escola de Mestria i, quan obriren les portes, vaig pujar amb la colla d'alumnes, alguns dels quals també coneixia bastant.

Entràrem a la classe que era de Llengua Espanyola i el professor, que justament era el secretari del centre, senyor Bernat Suau, que, a la vegada, era director de l'institut femení i no sé quantes coses més. Aquesta circumstància, reconec que em vaig preocupar un poc però ja no érem a temps de tornar enrere.

- Senyor professor. – va dir en Pere Joan – ¡Hay un alumno nuevo!
- ¿Quien és? – va dir don Bernat – Qué se acerque.

Jo, amb la cara d'angelet que tenc, em vaig acostar a la taula que estava sobre una gran tarima i vaig aixecar el cap i dir:
- Soy yo!
- ¿Cómo se llama?
- Me llamo Juan Reinés Roig, señor professor.
- ¡Muy bien! Vaya a sentarse i empecemos la classe.

A la següent classe tot fou més senzill. El professor també em va afegir a la llista. Era una classe de física i química amb un professor que no record.

Acabades les classes vàrem riure un poc de la broma amb uns quants i tots em convidàrem a tornar quan volgués. Com si fos el més normal del món.

Com podeu imaginar, no hi vaig tornar! No volia que em descobrissin.

Després vaig saber que durant tot el curs, de tant en tant, algun dels dos professors, quan passava llista i llegia al meu fals nom en veu alta, veient que ningú contestava, deia:

- Ya vuelve a faltar Juan Reinés Roig. ¡Avisad a ese alumno que perderá el curso!

Com haureu suposat, cap dels alumnes va aclarir mai l'assumpte.