EL CAPITÀ ANGELATS

L'11 de maig de 1561 una flota de 23 vaixells corsaris ocupada per 1.700 homes d'origen turc, comandada per Euljd Ali Ochialí, va desembarcar en la costa de Sóller disposada a saquejar el municipi i captar un bon nombre d'esclaus. El capità Angelats, cap de les tropes locals, no comptava més que amb 600 homes, fins i tot amb els reforços arribats des d'Alaró, Santa Maria i Bunyola, gràcies a l’avís donat pels espies que des d'Eivissa sobre les intencions de Ochialí.

Sorprenentment els corsaris no van aconseguir el seu objectiu, sinó que van sofrir un intensa resistència de les tropes locals. I és que els pirates turcs es van equivocar en el seu atac a la vila de Sóller. Van dividir els seus efectius en dues tropes que es van disposar a atacar una pel front i l'altra per darrere, realitzant una volta per la vall. Els homes del Capità Angelats els van sortir el pas i es va produir una confrontació en el Camp de s’Oca que es va resoldre a favor del bàndol local, que va ser arraconant als homes de Ochialí fins que van fugir a les seves embarcacions.

Mentre, un segon contingent turc tenia via lliure per saquejar el poble: matar, destruir, recollir els béns més valuosos i captar esclaus. Precisament quan es dirigien victoriosos cap a la seva flota es van topar amb els pagesos que també estaven eufòrics per haver pogut vèncer a l'altre contingent, pensant que era l'únic que els havia atacat. Va ser llavors quan es va desenvolupar la batalla final, la del Pont d’en Barona, que també va ser favorable a la tropa de Sóller.

La commemoració dels tràgics fets de dia 11 de maig de 1561 es va començar a celebrar des de l'any següent en forma de senzill homenatge a la Verge de la Victòria. Va ser en 1854 quan l'Ajuntament va decidir atorgar més entitat a la festa, desplaçant-la al segon diumenge de maig i establint una fira dominical. Avui, el Firó, és la festa més esperada del calendari local i la festa de Moros i Cristians més multitudinària de la illa, juntament amb la de Pollença. La intenció de la fira era la de potenciar l'economia local a través de l'explotació del paisatge i de l'exposició dels productes locals, agrícoles i manufacturats. Però també havia d'aprofitar per donar un major caràcter a la commemoració dels esdeveniments de 1561, coincidint amb un moviment romàntic liderat, entre uns altres, per l'historiador local Josep Rullan i Mir, que pretenia trobar referents de cohesió i d'identitat en els fets bèl·lics del passat.

Per tant, en 1855, gairebé tres segles després de la batalla, la commemoració anual de la victòria consistent en una cerimònia religiosa d'acció de gràcies davant la Verge es va convertir en un simulacre en diferents punts del municipi, amb nodrida participació popular, expectació, pólvora i ambient festiu.

Durant els segles XVI i XVII els sollerics havien celebrat discretament la festa en agraïment a la Mare de Déu de la Victòria. Dos obrers recollien les contribucions dels veïns per celebrar una missa solemne cantada, sermó i processó, salves, focs artificials i altres esdeveniments, els quals explicaven també amb la col·laboració municipal. Però durant la primera meitat del segle XIX la festa tenia escassa transcendència i només continuava celebrant-se una missa major, amb música i sermó, que comptava amb la presència de la barra de Ca Tamany, amb la qual les germanes Casasnovas (les Valentes Dons) havien aconseguit vèncer a diversos invasors, i de la imatge de la Mare de Déu de la Victòria, que era transportada en la vespra en processó i retornada Hospital poc després de la celebració.

En 1854 l'Ajuntament de la vila, llavors presidit per l'alcalde Joan Castanyer, va decidir donar una major entitat a la commemoració a través de la instauració de la fira. L'esdeveniment tindria lloc el segon diumenge de maig, amb un notable èxit, segons explica Rullán i Mir. Encara que sembla que inicialment es pretenia organitzar el mateix diumenge un simulacre de la batalla de 1561 en el Port, a fi d'atreure un major nombre de visitants, l'historiador coetani constata que no va ser fins a l'any següent, 1885, quan es va instaurar definitivament el costum.

Avui en dia, el firó amb la batalla de “moros i cristians” és una gran festa de Sóller.