A Santa Eugènia vaig conèixer una bruixa.
Li deien madò "Casetes" o "Sa Madoneta" i en el poble li tenien por perquè la consideraven bruixa.
Sí, una bruixa! Una dona que surt als contes i que té males arts. Tothom creia que tenia poders extraordinaris: fer patir malalties o matar a distància; sortir pel forat del pany; fer veure coses que no hi eren; fer sentir coses que captava del cervell d'una altra persona però no la del seu costat; fer pomada o sagí màgics amb greix d'animals estranys; fer beuratges i menjars amb plantes o substàncies màgiques que permetien fer-se invisible, desafiar la gravetat, fer viatges astrals, etc.
En realitat no sabien si era una bruixa dolenta, de les que fan malifetes i poden fer mal; o una bruixa bona, que dóna remeis per a la salut i per a l'amor. No ho sabien ni ho volien saber però, com he dit, li tenien molta por. D'allò que n'estaven ben segurs els taujans és que havia transformat el seu homo en ca i que dormia dins un canastró.
Jo ho vaig saber pels meus amics que quan passàvem prop de ca seva s'apartaven o feien una voltera per anar enfora d'aquell indret.
Jo en aquell temps ja no creia en bruixes ni dimonis i no tenia por a "Sa Madoneta". Per això quan passava per aquella casa ho feia a poc a poc per si la podia veure. Això va donar el seu bon resultat. Un horabaixa que anava a Ses Coves a peu, la vaig veure que feinejava prop del portell que estava obert. La vaig saludar i ella em tornà la salutació i em va demanar:
- Jove! Que ets missatge d'alguna possessió?
- No madona! Encara no faig feina. Sols pas l'estiu a una casa del poble – li vaig contestar.
Seguírem la conversa una estoneta i vaig continuar el meu camí ben satisfet. Mentre me n'anava vaig recordar que havia vist un ca fermat amb un vencís a la soca de la figuera. Vaig decidir repetir la visita el sendemà.
[Continuació...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada