JULI CESAR I ELS PIRATES

Corria l'any 75 abans de Crist, quan el jove Juli Cèsar va ser capturat per pirates cilicis, que aleshores infestaven el Mar Mediterrani. Els romans mai havien enviat a la seva flota contra ells, ja que els pirates solien oferir esclaus als senadors romans, que necessitaven per a les seves plantacions a Itàlia. Com a conseqüència d'aquest tracte, la pirateria era una cosa consentida.

Quan César va ser capturat per pirates, volien sol·licitar un rescat de 20 talents, fins que César es va posar a riure. Els va dir que no sabien a qui havien capturat i es va oferir ell mateix, pagar 50 talents.

Quan César va enviar als seus servents a diferents ciutats per recaptar els diners, es va quedar tot sol amb un amic i dos servents junt amb tots els pirates, entre els quals es trobaven els més sanguinaris del món. César els va tractar amb tal arrogància que cada vegada que es retirava a dormir enviava un dels seus servents a manar callar als pirates.

Durant 48 dies, amb la major despreocupació del món, es va unir als pirates en tots els seus jocs i exercicis, com si fos el seu líder en lloc del seu presoner.

També va escriure poemes i discursos que els va llegir en veu alta, i quan els pirates no entenien la bellesa de les seves obres, solia cridar-los a la cara “salvatges illetrats” i després se’n reia d'ells, amenaçant-los amb que els penjaria de la forca a tots. Els pirates no es prenien de debò aquestes amenaces, i atribuïen les llibertats que César es prenia com a presoner al seu caràcter lúdic i juvenil.

No obstant això, el rescat va arribar finalment des de Milet, i tan aviat com va haver pagat i va ser posat en llibertat, es va agenciar diversos vaixells i es va llançar a l'atac contra els pirates. César va trobar als pirates en el mateix lloc on l'havien posat en llibertat, ancorats molt prop de la illa on havia estat presoner i va poder capturar-los a gairebé tots.

Va recuperar el rescat que havia pagat, ho va prendre com a botí de guerra i va empresonar-los a la presó de Pèrgam. A continuació es va presentar davant Marcus Junius, el governador d'Àsia, pensant que seria propi que ell, com praetor a càrrec de la província, era el que s’havia d'encarregar del càstig dels presoners.

Junius, no obstant això, obsessionat pels diners del rescat, que era una suma considerable, es va excusar dient que necessitava temps per examinar el cas de César.  Aquest, sense perdre més temps va deixar de banda a Junius i va tornar a Pèrgam, va treure als pirates de la presó i els crucificà a molts d'ells, just com els havia promès quan estava presoner a l'illa i els pirates pensaven que estava fent broma.