 |
| Com m'imaginava la casa de la bruixa "Casetes" |
La relació que vaig tenir amb madó "Casetes" fou molt formal. Jo la veia més com "sa Madoneta" que com madò "Casetes".
Un dia que estàvem comentant aspectes personals em va dir que de joveneta havia viatjat molt amb un matrimoni al qual servia com a criada. Eren molt rics i viatjaven de casino en casino, on jugaven molt fort. En va dir que havia estat algunes vegades a Montecarlo però que no havia entrat al Casino.
D'ençà que va tornar a Santa Eugènia no havia tornar a sortir de Mallorca. Però de "mal bocins" o "encanteris", res de res.
Un dia que estàvem, com sempre, al portell de ca seva va ocórrer un fet que vull explicar. Aferrat a les pedres de la paret seca s'hi trobava un "vesper" ple de vespes que brunzien amb les seves ales. Jo duia una vergueta i bé punyia el "vesper" i molestava les vespes però no es movien de devora la paret. Vaig pensar que les "vespes" també eren molt bones amigues de madò "Casetes".
Dels aspectes que m'interessaven, mai em va explicar res ni vaig ensumar cosa.
Fou més endavant quan un dia que vaig anar a Sant Jordi a saludar les amistats que hi havíem deixat, madò Juliana - quan va saber que estàvem a Santa Eugènia - em va contar les millors històries de bruixeria en les que havia intervengut madò "Casetes".
La història de "l'enamorada que volia recuperar el seu estimat" ja l'he explicada però queden en el tinter algunes contarelles més. Si són o no verídiques actualment ja no ho podem saber. Jo pens que sí que són certes perquè madò Juliana era un pou de saviesa i no contava mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada