ELS ENCANTERIS DE MADÒ CASETES (IV)

L'ENCANTERI DEL SEN TONI "GAFET"

Madò Juliana coneixia altres fets en els quals havia participat madò "Casetes". Si fos viva, ens contaria un rosari de misteris, embruixaments, encanteris i mal bocins.
A les vetlades de Son Eixut, a vegades, venia un matrimoni binissalemer que vivia a una casa veïnada. L'home, aprofitant un moment que parlàvem d'esperits i bruixeria, ens va contar que havia vist el dimoni. Li va ocórrer mentre estava carregant tomàtigues a un canastró del carro i una li va caure en terra, i ell, en lloc d'acotar-se per agafar-la, li va anar a pegar una coça, amb tanta mala sort que va esser una pedra clavada en el camí i que, mentre renegava de valent, va veure el dimoni berrufet que se'n reia d'ell i li escopia a la cara. Ho va contar com si fos veritat. El cop li va fer perdre l'ungla del dit gros del peu.
Tornant a qüestió que m'interessava contar, resulta que quan vaig tornar a Sant Jordi de visita i parlàrem de Santa Eugènia, madò Juliana se'n recordà d'algunes contarelles sobre madò "Casetes", com aquesta: 
"A sa Casablanca hi vivia una al·lota que nomia Margalida "Trunyella" i sortia amb un fill del sen Toni "Gafet", de Sant Jordi. Aquest home estava disgustat amb la seva futura nora perquè es comentava que no era neta del tot. El fill estava enamorat d'ella i li va contar el problema.

Un dia que madò "Casetes" era per sa Casablanca li va demanar consell i sa "Madoneta" li va preparar el remei.
El sen Toni cada dia anava de sant Jordi fins a la finca que tenia prop de les costes de Xorrigo i passava per l'hostal de Son Gual. Allà l'esperava na Margalida com si no fos "un preparat". Duia dins un paner unes figues "breves" mig clivellades que feien mengera i un ram d'alfabeguera.

Quan el sen Toni va veure la que podia esser la seva nora va aturar el carro i va saludar na Margalida. Aquesta, amb finesa femenina, li va oferir tastar algunes de les figues que havia acabat d'agafar de la figuera. L'home, per no fer una grosseria, va baixar del carro i s'acostà a l'al·lota que li va mostrar el paner. El sen Toni va veure unes "breves" a punt de menjar, que conservaven unes gotetes d'aigua de la rosada de la nit. No va poder aguantar-se, va agafar-ne dues i se les va menjar. Mentre l'al·lota s'acostà a la mula i aquesta va pegar una mossegada i va menjar-se el brot d'alfabeguera.

Després d'alabar les "figues", el sen Toni va pujar al carro i va partir cap a Son Gafet. Na Margalida va tornar a sa Casablanca on va contar a madò "Casetes" com havia succeït el pas.
Quan va esser hora de tornar al poble, el sen Toni va junyir la mula al carro i ca tornar a ca seva. En això quan passaren per son Gual, l'animal va començar a pegar bots d'alegria i al sen Toni li vengueren unes ganes desesperades de veure na Margalida. En lloc de seguir pel camí de la síquia cap a Sant Jordi va tirar recte cap a sa Casablanca. Allà va anar a ca na Margalida "Trunyella" i com si res, li va començar a parlar amb amorositat i a llançar floretes. Des cap d'una estona va tornar a ca seva més content que un Pasco. El sendemà li va passar el mateix, que quan tornava de la finca a ca seva i es trobava en el lloc on s'havia topat amb na Margalida, la mula s'alegrava i al sen Toni li venien unes ganes irrefrenables de veure l'al·lota. La mula botava de contenta que estava. Quan passava això, se n'anava a sa Casablanca a fer un festeig amb l'al·lota del seu fill. I així uns quants dies fins que va reflexionar que això no podia esser i va parlar amb el fill i li va dir que havia canviat d'opinió i que podia festejar i casar-se amb na Margalida "Trunyella". D'aquesta manera la veuria cada dia i no hauria d'enganar a ningú."
- Com veus, amb la intervenció de madò "Casetes" tothom hi va sortir guanyant a cal sen Toni Gafet – em va dir madò Juliana.
- I si tornes a veure'm un altre, dia t'explicaré una altra contarella millor.
La filla i la néta de madò Juliana també quedarem amb els ulls badats.