LA FLOTA PÚNICA

El petit vigia, cada matí, observava l'horitzó per veure si venia cap embarcació. Fet això, revisava el paisatge que l'envoltava, de dreta a esquerre. A la seva dreta veia garriga i boscs, per sobre els quals sobresortia una alta muntanya. Enfront, el mar amb diverses panoràmiques: la riba amb algunes barques de pescadors o alguna nau atracada; la gran badia, sempre amb alguna embarcació que anava o venia; i més lluny, l'horitzó, que generava una línia recta ininterrompuda. A la seva esquerra, el pla de l'illa on es veien les cabanes i murades dels poblats més propers.
També mirava el cel on es veien esbarts d'ocells que volaven en totes direccions. De tant en tant una milana o un falcó atacava en vol vertical l'ocell més descuidat i l'atrapava.
Un matí, encara mig adormit, va veure uns puntets a l'horitzó que li provocaren un calfred. Va esperar en poc i quan va comprovar que eren naus va avisar els homes del poblat. L'encarregat va encendre un foc sobre una roca i com a resposta es començaren a encendre altres focs i de sobte, dels poblats sortiren guerrers cap al port.

La flota s'anava apropant i el perill semblava imminent. Eren naus púniques. Ningú sabia la intenció que tenien.
Ben aviat s'assabentaren que allò que volien era reclutar homes com a mercenaris.
Una de les naus es va atracar al moll i es va instal·lar una tenda on negociaren el tracte amb els foners que volien anar a la guerra contra els romans. Aquesta operació no era nova sinó que periòdicament es repetia.
Quan al petit vigia, el fet d'haver estat el primer a avisar, li va reportar el seu primer nom. Per costum, els infants rebien un nom quan realitzaven una proesa o qualsevol acte beneficiós pel clan. No fou gaire difícil trobar un nom per l'esdeveniment: «Taw-Mika» (Ull de Falcó). El nin havia demostrat que tenia una vista tan aguda com la del falcó.
Els seus amics convertiren el nom en un més curt: Tamik.