16.12.17

MAGÓ ARRIBA A LES BALEARS

Les històries que estic contant ocorrien durant la Segona Guerra Púnica i, com que una cosa duu a una altra cosa, he volgut esbrinar l'arribada del general Magó a les Balears.
 
«... Ocorrien aquestes coses a Ibèria, quan va arribar a Gades una carta del senat Cartaginès ordenant-li a Magó "dur la flota que tenia en Gades fins a Itàlia i que, després de reclutar una força tan gran com pogués de gals i lígurs en aquell país, s'unís a Anníbal i no es deixàs perdre una guerra que havia començat amb tanta energia i tant èxit". Se li van enviar diners des de Cartago amb aquella finalitat, requisant també ell quant va poder del poble de Gades. No solament el seu tresor públic, sinó que van ser saquejats fins i tot els seus temples, i tots els ciutadans van ser obligats a contribuir amb els seus dipòsits particulars d'or i plata.

Encara que les ordres d'abandonar Espanya eren clares i contundents, Magó va decidir intentar una última i arriscada acció amb la intenció de torçar el rumb de la guerra en aquella regió. Agafant tota la flota i el seu exèrcit, desembarcà als voltants de Cartago Nova i saquejà tots els camps, després de la qual cosa va portar la seva flota a la ciutat, prengué el port, i esperà l'arribada de la nit per a destacar les tropes embarcades amb la idea de prendre la ciutat (a la qual creia custodiada per una feble guarnició) just pel mateix lloc on temps arrere ho havien fet els romans (Escipió).

Això va ser un error donat que, l'efecte sorpresa es va perdre quan la gent del camp, que fugia de les seves terres assaltades, va duu a la ciutat les notícies de l'aproximació de l'enemic. Això els va permetre preparar les defenses i destacar una força armada al costat de la porta de la ciutat. Arribada la nit, els confiats assaltants es van abalançar en desordre sobre el mur de la ciutat. En aqueix instant, les portes s'obriren i sortí sobre els púnics una força ben organitzada . Aquesta acció sorpresa atropellà als assaltants fins a la riba de la llacuna. De no haver-se acostat els vaixells a la platja, oferint així un mitjà de fuita, ni un haguera sobreviscut. Però la por al fet que els vaixells foren assaltats també, va provocar pressa i confusió en la tripulació, que retiraren les escales i tallaren els cables per a no perdre temps, i llevaren àncores per a intentar fugir tan ràpidament com es va poder. Molts dels quals van tractar de nadar cap a les naus no podien veure en la foscor quina direcció prendre o quins perills evitar, i van morir miserablement.

Fracassada aquesta acció i ja en mar obert, va poder constatar Magó les baixes patides. Vuit-cents homes van morir, sigui en les muralles o en la costa, perdent-se unes dues mil armes de tota classe. Totalment ofuscat, va posar proa cap a Gades per a, d'aquesta forma, poder recuperar a les seves tropes i, ara sí, engegar les ordres rebudes de *Cartago.

Al seu retorn a Gades, Magó va trobar les portes de la ciutat tancades, per la qual cosa va ancorar i va enviar emissaris per a esbrinar per què les portes estaven tancades a ell, "un aliat i amic". Els ciutadans de Gades van respondre que estaven indignats per alguns actes de pillatge comesos pels soldats durant l'anterior desembarc. En realitat els molestava el decomís dels seus béns dut a terme per Magón, alhora que madurava el conat de traïció que ja s'havia decidit poc temps abans.

Segons Livi, Magón va convidar als caps de la ciutat a acudir a una conferència. Aquests van accedir, però van ser detinguts, assotats i crucificats a la vista de la ciutat. Sense esperar un instant, va ordenar navegar cap a les illes de Pitiüsa, arxipèlag format per Eivissa (Ebusum o Ybshm) i Formentera, el qual tenia població d'origen fenici, i on va ser ben rebut. Allà va rebre reforços en forma d'armes, subministraments i homes, la qual cosa, després de darrers desastres, el va animar a continuar.



Va navegar llavors a les illes Balears (també anomenades Gimnèsies), on primer va intentar fondejar en el port de l'illa major, Mallorca (llavors anomenada Kromiusa pels grecs), majorment poblada i amb millors recursos, a més de tenir un molt bon port. Però va ser rebutjat per la població local que ho va rebre, fidel al seu estil, amb una furiosa pluja de pedres. Hem de recordar que en aquells dies, l'arxipèlag mantenia una postura pro romana des de l'any 217 aC fruit de la pau acordada amb Publi Corneli Escipió, pare d'Escipió "l'Africà". Es va dirigir llavors cap a Menorca (Nura per als fenicis, Meloussa per als grecs) on va poder fortificar-se al costat del port, des d'on s'apoderà de l'illa pràcticament sense cap resistència.



A continuació, allistà una força de dos mil auxiliars en una lleva en l'illa, un grup dels quals foren remesos a Cartago. Tot seguit, atracà els seus vaixells i es disposà a passar l'hivern de 2006-2005 aC, que ja s'aveïnava.»

D'aleshores encà, el port va esser conegut pels romans amb el nom de "Portus Magonis". Amb posterioritat el mateix nom passà a la ciutat que es diu Maó.


(Continuarà amb "BATALLA, DERROTA, RETORN I MORT DE MAGÓ BARCA")