RAK I KIM

Ésser pilot d'una nau púnica varada a un port com Gènova tenia desavantatges i avantatges. Entre els primers, el principal eren l'avorriment que obligava haver de vigilar el vaixell durant les guàrdies i el segon, que tenia pocs companys perquè tots eren a la batalla. Asprid es duia bé amb l'altre pilot i amb el cuiner, que eren els que més veia, però estava molt temps tot sol. Entre els avantatges, podia tenir animals de companyia. L'altre pilot tenia coloms perquè en un cas de perill poder-los amollar per trobar terra. Asprid preferia un corb, tal com tenien els mariners de la seva illa.
Amb la intenció d'adquirir-ne un, de bon matí va dirigir-se al mercat d'animals que estava prop del moll. Era un mercat enorme on es podia comprar de tot però ell va anar directament als carrerons on venien animals.

No li va costar molt veure una gàbia feta de joncs on es trobaven els tres corbs que el fill del mercader havia agafat del niu feia uns dies. Els petits corbs no estaven a gust dins la gàbia i miraven de trobar un forat per fugir. El mariner s'acostà al venedor i li va demanar el preu d'un corb. No el va trobar car però va regatejar tal com li havia recomanat l'altre pilot. El mercader no va davallar el preu però a canvi li va oferir un canet dels que tenia fermats allà devora. Asprid, ara mateix no volia un ca però quan va veure el posat del cus molós que el mirava amb ulls de pena, li entraren ganes de tenir-lo i va acceptar l'oferta. El passeig havia estat positiu. Se'n tornava amb dos animalets per cuidar: un ca molós ben sociable i un petit corb, negre com el carbó que només gemegava.
Asprid se'n tornà a la nau i va cercar lloc per posar els dos animalets. Al corb li va donar per menjar les sobres del berenar per fer-lo callar però va somriure en veure que corb i ca es barallaven pel mateix tros de carn. A partir de llavors sempre estigueren i menjaren junts. Per tenir-los a les ordres, els donava el menjar amb les mans i vigilava que ho fessin quan ell els donava permís.
Quan el corb va començar a moure les ales li va ensenyar a botar d'una petita altura. Després de més amunt i així ja va pujar al pal major. Després li va ensenyar a volar i a tornar al seu costat, cada vegada de més lluny. El petit corb ho aprenia tot. Fins i tot a parlar.

Amb el ca, l'ensenyament fou més fàcil perquè quasi aprenia tot sol. Li llançava coses per la coberta i el ca les hi tornava. Quan fou més gran, també li va ensenyar a recobrar allò que llançava a l'aigua del port.
Ben aviat els havia fet seus del tot. Mancava posar-los nom.
Al corb li va posar per nom Rak, pel so que solia fer quan volia cridar l'atenció.
Al ca li va posar Kim, que era el nom d'un ca que havia tengut de petit. Però Rak no li deia Kim al ca, sinó Bu-bú.