ELS PETITS CORBS

Van néixer a principis de l'estació calenta a un niu construït a la forca d'un alt arbre que estava als afores de Gènova on començava el gran boscatge.
El pare corb era l'encarregat d'aportar menjar i vigilar el niu perquè cap enemic els atacàs.
Però un mal dia, els tres ocells van sentir que uns homes s'apropaven a l'arbre i veren que el més jove pujava cap al niu. Ni el pare ni la mare podien defensar-los d'aquest enemic.
Feia quasi una lluna que havien nascut i ja eren grandets però encara no volaven i no pogueren fugir. L'home jove els va agafar, els fa ficar dins un sac i va baixar de l'arbre.

Els homes no volien els corbs per a ells sinó per vendre'ls. A un port tan important com el de Gènova sempre hi havia compradors.
Aparentment els corbs tenien poca utilitat però les seves qualitats eren molt apreciades pels mariners o pescadors. Tenien un bon sentit de l'orientació i això en aquella època quan encara no es coneixia la brúixola, era molt important en cas de tempesta o de boira espessa.

Les embarcacions, fossin del tipus que fossin, solien fer cabotatge o tràfic costaner, sempre veient terra, però en certs casos que perdien les vistes de terra utilitzaven aus que orientaven la direcció. Principalment utilitzaven els coloms però també els corbs.
Els homes, mercaders d'animals caçats, durien els corbs al mercat on pensaven treure un bon benefici de la venda.