Fora del poblat cap a ponent, pel camí pel qual se n'havien anat els
caçadors, s'hi trobava una cova que era el lloc d'enterrament del poblat. Allà
estaven sepultats tots els avantpassats de la família des de temps immemorial.
Era també el lloc on cada any celebraven la festa del final de l'estació
càlida, que li deien «Sunga Fanga». La
celebració començava el dia de la Lluna plena que venia després de quaranta
dies des que acabava l'estiu i s'iniciava l'estació freda. La festivitat durava
tres dies. Era un dia de frontera entre el món dels vius i el món dels morts i
els seus esperits. Les famílies oferien ofrenes als seus avantpassats perquè intercedissin
davant els déus per aconseguir que el nou cicle anual els fos generós en vida i
aliments. Començarien a llaurar i sembrar i també posarien la llavor per tenir
fills. El mateix passaria amb els animals domèstics.
A la darrera festa del «Sunga Fanga» Tamik havia après la història de
l'origen de la mort i encara la recordava molt bé:
«Quan Anú va crear el primer home el va fer mortal però per ajudar-lo que
els seus fills i néts s'estenguessin per
tota la Terra li va ensenyar un cant que quan s'entonava conservava la
vida i si es cantava davant una persona que s'estava morint li tornava la vida».
Això els ho va contar la fetillera Kurtina a ell i altres nins que
l'envoltaven asseguts en terra.
«Va passar que el primer home era molt peresós i no volia molestar-se en
acudir quan algú s'estava morint i d'aquesta manera ben aviat es va oblidar de
la lletra de la cançó. Però un dia la seva esposa i el seu fillet sortiren a
cercar aigua al torrent amb tanta mala sort que l'infant va caure al corrent
d'aigua i s'enfonsà. La mare començà a
cridar i la gent va acudir i també ho feu el primer home, pare de la criatura.
Aleshores va abraçar el petit i li va cantar allò que recordava de la cançó
però per molt que ho va intentar l'infant seguia mort. Llavors va comprendre el
gran mal que havia fet. Havia condemnat a tots a morir.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada