Es donen per fet diferents onades poblacionals, a més del primer poblament, com és obvi, i igualment el registre arqueològic de les illes conté un nombre significatiu d'artefactes fabricats amb matèries primeres exòtiques, entre les que no hem d'oblidar l'estany, el qual comença a tenir presència des d'almenys principis del segon mil·lenni BC, per acabar amb les massives importacions de manufactures colonials pròpies de la segona meitat del primer mil·lenni anterior al canvi d'era.
Des de mitjans del tercer mil·lenni BC no hi ha dubte que les illes són visitades per marins de forma més o menys regular, que acabaran per consolidar la primeres comunitats humanes amb llarg recorregut demogràfic que coneixem. No obstant això, davant raonables preguntes com ¿van desenvolupar les comunitats indígenes baleàriques algun sistema de navegació que els permetés almenys un sistema de connexió entre illes?, van poder haver estat portades algunes de les matèries primeres exòtiques a les illes pels propis habitants de les mateixes ? La investigació s'ha mostrat sempre molt reticent a plantejar aquests temes, si més no com a hipòtesi de treball.
Resulta molt difícil d'acceptar que els habitants d'un arxipèlag en el qual les illes s'albiren entre si des de terra ferma, com Mallorca i Menorca, i que disposaven d'amplis sistemes d'albuferes que proporcionaven importants recursos de subsistència alternatius, haguessin abandonat i oblidat els seus coneixements nàutics que forçosament van haver de dominar per a l'arribada i colonització primigènia del mateix territori. Si és així, cosa que no creiem, estaríem davant d'un insòlit fenomen de regressió cultural, el qual, en última instància, també hauria de ser explicat. Fins no fa molt, el millor, més segur i eficaç mitjà de comunicació entre diferents zones de les illes, per exemple per a l'explotació forestal, va ser la navegació de cabotatge i no les comunicacions terrestres.
Sens dubte, resulta descoratjador en arqueologia parlar d'una activitat humana sense tenir rastre dels artefactes.
Aquest és el cas de la navegació prehistòrica, en el qual els artefactes nàutics constitueixen l'aspecte més afectat per la conservació diferencial del registre arqueològic i difícilment tenim accés directe a ells, llevat que es donin condicions molt especials. No obstant això, el domini de coneixements i pràctiques nàutiques pot també inferir a partir de documentació indirecta.
En un ambient dominat per diversos territoris insulars es juga amb cert avantatge, ja que totes les matèries primeres i objectes d'origen exogen van arribar necessàriament per mar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada