21.12.16

L'AMO EN TÒFOL DE LA MIRANDA

L’amo En Tòfol de la Miranda i les galines

Quan vivíam a Algaida i jo tenia uns deu anys, a unes cases més avall de ca nostra, que estava en el carrer que llavors rebia el nom de Lletra A, va llogar una cotxera l’amo en Tòfol de la Miranda. Aquest homo no tenia bona fama i era poc sociable i, al final vos contaré perquè.

La cotxera la volia emprar com a estable per una bístia, que crec que era un mul, i el seu carro. Un carro gros - o potser era que jo que era encara molt petit el veia molt gros.

Jo, que badocava per allà, em vaig fer el trobadís i ben aviat establirem una certa relació de confiança. Ell ja era molt major i treia la bístia i carro de tant en tant.  La relació estava centrada sobretot en la bístia i les guarnicions.

Ell em va ensenyar a junyir l’animal i enganxar-lo al carro. Tot el procediment seguia un ordre estricte. Els guarniments estaven penjats a les parets de l’estable i s’havien d’agafar d’acord amb aquest  procés que anava del cap a la cua. 

Primer les cabeçades i la brida. Després el selletó i la barriguera. Per posar la barriguera  s’havia d’enganar l’animal, punxant-lo un parell de vegades a la panxa per evitar que omplís el ventre. Si el ventre estava tret la corretja quedava fluixa. L'animal procurava no l'estrenguessin fort perquè segurament li molestava. Finalment es posava la retranca enganxada davall la coa. 

Després es travaven totes les diferents peces i es passaven les rengles per les anelles dels diferents guarniments.
Finalment s’enganxava el mul al carro. Primer aquest s’havia de posar horitzontal amb l’ajut del mosso o descans. Després s’havia de de recular la bístia i s’enganxava el selletó a les barres del carro amb els tirants. 
 
I a córrer!
Tot això ho vaig aprendre amb l’amo En Tòfol de la Miranda. 
No tractava amb la gent d’Algaida perquè de jove el castigaren a fer el clot del pou de l’abeurador de la plaça del poble. Tot perquè havia robat unes galines. Després se n’havia anat del poble molts d'anys i havia tornat feia poc temps fins a la seva mort.
En aquell temps encara el nins cantaven una glosa que contava el fet:
“Sa ximbomba ja no sona,
perquè no té paperines.
I en Tòfol de la Miranda
mos robava les galines”
Jo vaig seguir l'amistat amb l'amo En Tòfol fins que ens n'anàrem del poble des cap d'uns anys.

1 comentari:

Tòfol Carrió ha dit...

T'has oblidat de que va anar a lluitar a les Filipines de 1896 a 1898.