La
Kasba és una autèntica fortalesa que defensa amb el seus canons d’artesania i
sobre els que actualment hi crien les aus de pas, com a vertader signe de la
pau actual, entre fronteres.
De la
Kasba, la vista travessa l’estret i
sense cap esforç s’observa la costa espanyola com si està a un tir de fona. Per
això no és estrany que el guia tangerí
expliqui als turistes europeus, també de pas, que se pensa fer un pont per sota
la mar que unirà les dues meitats d’una mateixa terra.
Pels
carrers estrets de la Medina, els homes, amb les seves babutxes i túniques
mores són feliços. No han sortit mai del nord del marrroc i anyoren el dia en
que creuar la mar serà tan fàcil com anar a Tetouan.
El
mercat, com un riu amb els seus afluents avarca bona part de la Medina. S’hi
ven quasi de tot i és semblant als nostres de fa cinquanta anys. L’encant està
en la gent que t’ofereix la seva mercaderia i te somriu i te crida i te vol
vendre el seu gènere que és el millor.
Quanta intel·ligència acumulada hi ha en la seva mirada.
Quanta intel·ligència acumulada hi ha en la seva mirada.
A la
part baixa de la Medina i amb mirada sobre el port hi ha l’Hotel Continental
amb el seu passat de glòria. Ben segur que durant les guerres mundials bullia
el negoci i la conspiració era el pa de cada dia. Allà se venia i comprava de
tot, fins i tot persones i carregaments de guerra. He vist el seu antic
esplendor en les portes i objectes d’art, actualment en restauració que auguren
un nou hotel ple de bells records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada