El
joves sense feina se reuneixen en petits grups pel passeig marítim on parlen de
somnis de prosperitat. No pensen en res més que partir cap a Europa.
Els
nins més pobres demanen als vianants per poder menjar i, per a aguantar la fam, inhalen pega
de visc, untada en un pedaç o mocador de tela. Fa pena.
Els
de més al sud, negres com el carbó, de dia s’amaguen de la policia, a hostals
de la Medina i sols surten per la nit com els cargols, a veure’s, comprar i
negociar el pas de l’estret. Els demanen uns milers d'euros per viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada