Això era i no era, bon viatge faci la cadernera, per tu un almud i per jo una barcella; que una vegada hi havia un amitger que li deien en Papa Roí.
Vivia a una casa prop del bosc i passava molta fam, tant ell com tota la seva família que era nombrosa.
Per allà, sovint, solia passar a cavall el senyor d'aquelles terres i sempre s'aturava a parlar amb en Papa Roí.
Tan buit tenia el rebost i tanta fam passava que en Papa Roí va pensar un enginy per treure doblers i poder comprar queviures. Va treure el fogó a la clasta i va posar-hi una olla mig plena d'aigua. Dins l'olla va ficar-hi una annereta i va tapar l'olla.
L'annereta pegava bots per sortir de l'olla i per la remor que feina semblava que l'aigua bullia a les totes.
Amb aquestes que va passar el senyor, s'acostà i va demanar a en Papa Roí:
- I què no veus que el fogó no té llenya ni foc?
- Senyor! – va respondre en Papa Roí - Aquest fogó és especial i no necessita ni llenya ni foc per cuinar el dinar. Què no sentíeu el renou del bull?
- Ara si que el sent! – va dir el senyor - Si que ho és de meravellós aquest fogó. I que no me'l vendries?
- Ca, senyor! – va contestar en Papa Roí – Què no veis que som molts a ca nostra i el necessit per poder cuinar?
- No em pots negar aquest desig, Papa Roí? Te'n don cent lliures i ara mateix el me'n duc! – diu el senyor.
- Bé! Si tant m'insistiu, feim la barrina! – respon en Papa Roí – Donau-me les cent lliures i el fogó és vostre. No se'n parli més.
Dit i fet! En Papa Roí li entrega el fogó a canvi de les cent monedes de lliure.
El senyor se'n va tot content al seu castell i directe cap a la cuina.
- Avui farem el dinar amb aquest fogó que he comprat. – digué el senyor al cuiner i els ajudants que s'ho miraren amb sorpresa.
Posaren l'olla amb l'aigua sobre el fogó i quan anaven a posar la llenya per encendre foc, el senyor els va aturar.
- Res de llenya ni foc! Aquest fogó no en necessita
– va dir-los el senyor.
- Però senyor, com voleu cuinar sense llenya ni foc? – li va dir el cuiner major.
- Espera i veurà! Incrèdul – contestà el senyor.
Esperen una estona i l'olla segui freda.
El senyor començava a dubtar si l'invent funcionaria.
Passa una hora i l'olla no s'encalentia. Com havia d'encalentir-se sense foc?
A la fi el senyor se n'adonà de l'engany i va dir:
- Ja la m'has feta, Papa Roí!
Aquell dia hagueren de dinar a mitjan capvespre.
(La rondalla continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada